atmosfera
Páginas: 7 (1531 palabras)
Publicado: 19 de octubre de 2014
L’oceà Àrtic perd 300 000 km2 de glaç en només un any
Tradicionalment, les pèrdues a la superfície de glaç que es produïen al setembre es recuperaven l’hivern següent. Ara sembla que no. Alguns científics creuen que l’Àrtic ha entrat en un cercle viciós i imparable. En fondre’s el glaç a l’estiu augmenta la superfície d’aigua lliure de glaç. Aquesta aigua és fosca iabsorbeix més radiació solar que el glaç, que en reflecteix una gran part; en absorbir més radiació l’Àrtic s’escalfa més i s’hi fon més glaç, amb la qual cosa augmenta la superfície d’aigua capaç d’absorbir la radiació, i així successivament.
Traducció i adaptació fetes a partir d’un text publicat a El País (18 maig 2006)
1. Escriviu, en els requadres, la seqüència de les variables esmentades enel text i poseu els signes de les relacions causals corresponents en els cercles. Digueu si es tracta d’un sistema en equilibri o en desequilibri. Justifiqueu la resposta.
[1 punt]
2. Les causes del desglaç són l’escalfament global i el canvi climàtic. Segons la notícia d’El País, el març del 1979 els satèl·lits van constatar una superfície glaçada de 16,5 milions de km2 a l’oceà Àrtic; elmarç del 2005 era de 14,8 milions, i el març del 2006, de 15,5 milions. Recentment, diversos mitjans de comunicació han publicat, però, que l’any 2007 es va arribar a l’extensió mínima de la coberta de glaç i que el 2009 va augmentar la superfície glaçada un 9 % respecte al 2007 i es va quedar en una extensió semblant a la del 2005.
a) Calculeu el valor de la superfície coberta de glaç a l’oceàÀrtic el març de l’any 2007.
[0,5 punts]
b ) Per a valorar l’evolució aproximada del glaç a l’oceà Àrtic en els darrers anys, a partir d’aquestes dades de la premsa, feu una gràfica que representi la superfície de la coberta de glaç des del 1979 fins al 2009. [0,5 punts]
3. Tenint en compte que està majoritàriament acceptat que la reducció del glaç a l’o-ceà Àrtic durant els últims anys ésun dels indicadors més importants de l’escalfa-ment global, digueu si a partir de l’observació de la gràfica de l’apartat 2b podem dubtar de la veracitat de l’escalfament global. Justifiqueu-ho.
El dia 11 d’octubre de 2010, el Servei Meteorològic de Catalunya va emetre els avisos meteorològics següents:
1 — Risc de nivell 2 per pluja, a les comarques del litoralcatalà (acumulada > 200 mm / 24 hores).
— Risc de nivell 2 per estat de la mar, a les comarques del nord-est (superació del llindar: onades a la mar més grans de 4,00 metres [mar brava]).
I el dia 18 d’octubre de 2010:
1 — Risc per vent de nivell 1, a la comarca de l’Alt Empordà (ratxa
2 màxima > 35 m/s). L’avís especifica que el vent serà de component nord.
1. A quin mapa isobàric potcorrespondre cadascun dels avisos esmentats? Justifiqueu la resposta a partir de la informació que aporten els mapes.
[1 punt]
Mapa 1 Mapa 2
Mapa 3 Mapa 4
FONT: Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Dia
Mapa
Justificació
11 d’octubre
18 d’octubre
2. Esmenteu un efecte de cadascuna d’aquestes situacions de risc i proposeu una mesura preventiva per a cadacas. Eviteu les repeticions.
[1 punt]
Situació de risc
Efecte
Mesura preventiva
Pluja
Mar brava
Vent
3. Durant l’episodi de pluges, a la població de Sinera de Mar es produí una precipitació acumulada de 179 mm. En aquesta població s’havia construït un dipòsit de recollida d’aigües pluvials destinat al reg de parcs i jardins, amb una capacitat màxima de 8 000 m3, queencara era buit. La població té una superfície enjardinada de 75 000 m2 que necessita 0,8 L/m2 d’aigua diaris de mitjana. Responeu a les qüestions següents:
a) Determineu la quantitat d’aigua acumulada al dipòsit si sabem que recull les aigües de les teulades dels edificis municipals, que sumen una superfície total de 35 000 m2.
[0,25 punts]
b ) Quin percentatge del dipòsit s’ha omplert?...
L’oceà Àrtic perd 300 000 km2 de glaç en només un any
Tradicionalment, les pèrdues a la superfície de glaç que es produïen al setembre es recuperaven l’hivern següent. Ara sembla que no. Alguns científics creuen que l’Àrtic ha entrat en un cercle viciós i imparable. En fondre’s el glaç a l’estiu augmenta la superfície d’aigua lliure de glaç. Aquesta aigua és fosca iabsorbeix més radiació solar que el glaç, que en reflecteix una gran part; en absorbir més radiació l’Àrtic s’escalfa més i s’hi fon més glaç, amb la qual cosa augmenta la superfície d’aigua capaç d’absorbir la radiació, i així successivament.
Traducció i adaptació fetes a partir d’un text publicat a El País (18 maig 2006)
1. Escriviu, en els requadres, la seqüència de les variables esmentades enel text i poseu els signes de les relacions causals corresponents en els cercles. Digueu si es tracta d’un sistema en equilibri o en desequilibri. Justifiqueu la resposta.
[1 punt]
2. Les causes del desglaç són l’escalfament global i el canvi climàtic. Segons la notícia d’El País, el març del 1979 els satèl·lits van constatar una superfície glaçada de 16,5 milions de km2 a l’oceà Àrtic; elmarç del 2005 era de 14,8 milions, i el març del 2006, de 15,5 milions. Recentment, diversos mitjans de comunicació han publicat, però, que l’any 2007 es va arribar a l’extensió mínima de la coberta de glaç i que el 2009 va augmentar la superfície glaçada un 9 % respecte al 2007 i es va quedar en una extensió semblant a la del 2005.
a) Calculeu el valor de la superfície coberta de glaç a l’oceàÀrtic el març de l’any 2007.
[0,5 punts]
b ) Per a valorar l’evolució aproximada del glaç a l’oceà Àrtic en els darrers anys, a partir d’aquestes dades de la premsa, feu una gràfica que representi la superfície de la coberta de glaç des del 1979 fins al 2009. [0,5 punts]
3. Tenint en compte que està majoritàriament acceptat que la reducció del glaç a l’o-ceà Àrtic durant els últims anys ésun dels indicadors més importants de l’escalfa-ment global, digueu si a partir de l’observació de la gràfica de l’apartat 2b podem dubtar de la veracitat de l’escalfament global. Justifiqueu-ho.
El dia 11 d’octubre de 2010, el Servei Meteorològic de Catalunya va emetre els avisos meteorològics següents:
1 — Risc de nivell 2 per pluja, a les comarques del litoralcatalà (acumulada > 200 mm / 24 hores).
— Risc de nivell 2 per estat de la mar, a les comarques del nord-est (superació del llindar: onades a la mar més grans de 4,00 metres [mar brava]).
I el dia 18 d’octubre de 2010:
1 — Risc per vent de nivell 1, a la comarca de l’Alt Empordà (ratxa
2 màxima > 35 m/s). L’avís especifica que el vent serà de component nord.
1. A quin mapa isobàric potcorrespondre cadascun dels avisos esmentats? Justifiqueu la resposta a partir de la informació que aporten els mapes.
[1 punt]
Mapa 1 Mapa 2
Mapa 3 Mapa 4
FONT: Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Dia
Mapa
Justificació
11 d’octubre
18 d’octubre
2. Esmenteu un efecte de cadascuna d’aquestes situacions de risc i proposeu una mesura preventiva per a cadacas. Eviteu les repeticions.
[1 punt]
Situació de risc
Efecte
Mesura preventiva
Pluja
Mar brava
Vent
3. Durant l’episodi de pluges, a la població de Sinera de Mar es produí una precipitació acumulada de 179 mm. En aquesta població s’havia construït un dipòsit de recollida d’aigües pluvials destinat al reg de parcs i jardins, amb una capacitat màxima de 8 000 m3, queencara era buit. La població té una superfície enjardinada de 75 000 m2 que necessita 0,8 L/m2 d’aigua diaris de mitjana. Responeu a les qüestions següents:
a) Determineu la quantitat d’aigua acumulada al dipòsit si sabem que recull les aigües de les teulades dels edificis municipals, que sumen una superfície total de 35 000 m2.
[0,25 punts]
b ) Quin percentatge del dipòsit s’ha omplert?...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.