Audio

Unitat 2
LA IMATGE FIXA I ELS SEUS LLENGUATGES
1.- Els codis que conformen els diferents llenguatges
El llenguatge de la comunicació audiovisual està composta per diversos tipus de signes; els signes visuals, signes sonors i signes verbals
Signes verbals: estem acostumats a treball paraules, conèixer significats que comuniquen idees, sentiments, pensaments…
El so i la imatge: son altretipus de llenguatges i hem d’aprendre els significats per entendre que volen dir
En els signes visuals n’hi ha tres tipus de funcions: Referencial, simbòlica i estètica.
Referent: imita, representa o en fa referència
En el signe denotatiu: quan un so o una paraula representa la realitat tal com és
En el signe connotatiu: tant la imatge com el so poden evocar records , significats, sentiments ivalors
La funció del llenguatge és l’estètica i fa referència a l’atracció plàstica o expressiva, en el cas de la imatge fa referència a la qualitat artística
1.1.- CODIS DE LA IMATGE
La classificació dels codis de la imatge
* Senyalètica: s’utilitza en la seva funció simbòlica, transmet informació amb trets morfològics. Per exemple, els semàfors, les banderes..
* Ideogràfic: Relacionatamb l’anterior. Representen la realitat com per exemple les siluetes humanes en els senyals de trànsit..
* Gràfic: igual que la senyalètica, n’hi ha elements morfològics, no tenen significats simbòlics ni referencials. Pot estar relacionat amb la funció estètica, la percepció de la imatge es mes fàcil i atractiva. Son les xarxes que són gràfics que relacionen amb diversos elements, perexemple un organigrama. Els diagrames representen les relacions entre dos o més, per exemple el consum d’un producte durant un temps. Els mapes són gràfics se substitueixen dues dimensions per una representació espacial.
* Pictòric: Codi que s’acosta a la realitat de manera natural, representar-la amb tècniques d’il·lustració o reproducció, com per exemple pintures, gravats, fotografies...
*Icònic seqüencial: l’aspecte gràfic i visual amb l’espai i el temps, s’assemblen a la realitat perquè reprodueixen el moviment i temps, el còmic i la fotonovel·la són exemples d’imatges que pertanyen aquest codi
* Icònic superior: la incorporació del volum o tridimensionalitat, el llenguatge verbal o la representació d’un nivell icònic superior. L’escultura i fins i tot, la realitat virtual sónimatges que pertanyen a un codi superior
1.2.- NIVELLS D’ICONICITAT
Els nivells d’iconicitat de la imatge, definits per el sociòleg Abraham Moles, a la seva obra Teoria de la comunicació. La iconicitat és la semblança d’una imatge a la realitat. Podem parlar d’una imatge fotogràfica como element de grau per semblança física, la realitat no es plana. Moles va situar la imatge escultòriques i en 3Dal nivell màxim de l’escala i la fotografia a un nivell intermedi

2.- Cartell, historieta gràfica, fotografia, diaporama. La càmera fotogràfica
És un tipus d’escrit o dibuix, creat a gran dimensió, que conté un anunci o en general en llocs de pas o de gran afluència de gent. El cartell o pòster com el plec de paper de gran format, produït de forma massiva per exhibir-lo en públic, porta coma base un gràfic , una il·lustració o una fotografia i es diferència d’altres productes publicitaris com les dimensions, suport...
Els elements gràfics i el text i la imatge per constituir un mitjà de comunicació de masses de gran rellevància, tenen finalitat comercials com anunciar productes o publicar esdeveniments...
El cartell comparteix altres expressions artístiques como en el seu dissenyi composició. El pòster o cartell compleix els seus objectius, capta més intensitat al públic sobre els missatges que transmet. El cartell es una de les arts més populars i massives, la utilització d’aquest cartell com a instrument publicitari és extensa.
2.1.1.- EL CARTELL: ORIGEN I EVOLUCIÓ
Les pintures rupestres es poden considerar els primers missatges, però fins a l’època clàssica a Roma...