Ausiàs March - Vida i Obra

AUSIÀS MARCH: VIDA I OBRA

1. La vida d’un cavaller típic del segle XV Ausiàs March és el poeta més important de la literatura catalanovalenciana medieval. Va néixer segurament a València l'any 1400. Descendia d'una rica família catalana de burgesos i funcionaris, que accedí a la noblesa a partir de 1360, any en què l'avi del poeta, Jaume March (1300-1375) va convertir-se en cavaller. El seuoncle Jaume (ca. 1336-1410), hereu de les possessions que la família tenia a Catalunya, i el seu pare Pere (ca. 1337-1413), hereu de les del Regne de València, van ser també poetes i homes de lletres. Ausiàs era fill de Pere March i de la seva segona esposa Elionor de Ripoll, els quals també van tenir una filla, Peirona, nascuda amb posterioritat al poeta. Després de la mort del seu pare (1413),Ausiàs March es va convertir en el cap de la branca valenciana de la família, un clar exponent de la petita noblesa local. L'autor va passar la seva primera joventut molt vinculat a la vila de Gandia — proposada tradicionalment com la seva ciutat natal— i va prestar els seus serveis en la cort ducal d’aquesta ciutat entre 1415 i 1418). Ausiàs March va rebre una formació cavalleresca, tal com demanavala seva condició social, però també va tenir una sòlida formació literària, como es dedueix de la seva fecunda dedicació literària posterior, que arribà a superar amb escreix la del seu pare i la del seu oncle. Amb aquest bagatge, després d'instituir la seva mare com a hereva universal (1419), inicià la carrera militar l’any 1420, any en què, juntament amb altres poetes, com el català AndreuFebrer o el valencià Jordi de Sant Jordi, es va incorporar a l'armada del rei Alfons el Magnànim per participar en la primera campanya italiana d'aquest. Entre 1420, any en què va ser adobat cavaller, i 1421, va combatre en les illes de Sardenya i Còrsega. En aquesta última va participar activament en la presa de la ciutat de Calvi i en l'infructuós setge de Bonifacio, després del qual, va abandonarl'expedició que duria al rei a Nàpols i va tornar al Regne de València (1421). Però encara va protagonitzar una altra intervenció militar, quan el 1424 s'incorporà a l'armada que, sota la direcció de Frederic de Luna, va combatre contra els pirates nord-africans a Sicília i conquerí l'illa de Querquens. L’any 1425, el rei Alfons el Magnànim va recompensar els serveis militars concedint-liprivilegis i la jurisdicció sobre les terres que havia heretat del seu pare. Aquest mateix any el Magnànim el nomenà falconer major reial, perquè s’encarregués de la direcció i l'administració dels serveis de falconeria que el rei havia establit prop de l'Albufera de València. El 1429 mor la seva mare, fet que el porta a assumir la tutoria i la cura de la seva germana Peirona, que era sordmuda. L’any 1430va cessar com a falconer major i passà a ocupar-se, fonamentalment, de l'administració dels seus senyorius i de la defensa dels seus privilegis feudals, enfront del poder ascendent de la burgesia ciutadana i de la mateixa monarquia. Va sostenir diversos enfrontaments amb la vila de Gandia i, en particular, amb l'infant don Joan — futur rei Joan II d'Aragó—, titular del ducat d'aquesta des de 1433,el qual arribà a

establir a favor de la vila ducal una sèrie de restriccions a la jurisdicció que Ausiàs tenia sobre el senyoriu de Beniarjó. Des de llavors, els conflictes entre el duc de Gandia i el poeta van ser constants i, fins i tot, van arribar a ser objecte de debat en les corts del regne. Només des del moment en què la titularitat del ducat va passar al príncep de Viana (1439), iespecialment des de 1447, les relacions d'Ausiàs amb Gandia van tornar a ser fluides. L’any 1437 Ausiàs March es compromet matrimonialment amb Isabel Martorell, germana de Joanot, l'autor del Tirant lo Blanc. Aquest compromís va originar un greu conflicte amb Galceran Martorell, germà major d'Isabel, ja que Ausiàs es negava a casar-se sense percebre prèviament el dot de la seva esposa pactat en les...