Ausias March Poema 13
Páginas: 2 (277 palabras)
Publicado: 3 de noviembre de 2012
Poema XIII
I. Colguen les gents ab alegria festes, loant a Déu, entremesclant deports; places, carrers e delitables orts sien cerquats abrecont de grans gestes; e vaja yo los sepulcres cerquant, interrogant ànimes infernades, e respondran, car no són companyades d'altre que mi enson contínuu plant.
II. Cascú requer e vol a son senblant; per ço no·m plau la pràctica dels vius. D'imaginar mon estat són esquius;
sí comd'om mort, de mi prenen espant. Lo rey xipré, presoner d'un heretge, en mon esguart no és malauyrat, car ço que vull no serà may finat, de mondesig no·m porà guarir metge.
III. Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge e per tots temps brota la carn de nou, en son menjar aquell ocell mayclou; pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge; car és hun verm qui romp la mia pensa, altre lo cor, qui may cessen de rompre, e llur treballno·s porà enterrompre sinó ab ço que d'aver se defensa.
IV. E si la mort no·m dugués tal offensa
-ffer mi absent d'una tan plasent vista-, no ligraesch que de tera no vista
lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo ymaginar
los meus desigs no poder-se complir; esi·m cové mon derrer jorn finir, seran donats térmens a ben amar.
V. E si·n lo cel Déu me vol allogar, part veura Ell, per complir mon delit seràmester que·m sia dellay dit
que d'esta mort vos ha plagut plorar, penedint-vos com per poqua mercè mor l'ignoscent e per amar-vos martre:
I. Colguen les gents ab alegria festes, loant a Déu, entremesclant deports; places, carrers e delitables orts sien cerquats abrecont de grans gestes; e vaja yo los sepulcres cerquant, interrogant ànimes infernades, e respondran, car no són companyades d'altre que mi enson contínuu plant.
II. Cascú requer e vol a son senblant; per ço no·m plau la pràctica dels vius. D'imaginar mon estat són esquius;
sí comd'om mort, de mi prenen espant. Lo rey xipré, presoner d'un heretge, en mon esguart no és malauyrat, car ço que vull no serà may finat, de mondesig no·m porà guarir metge.
III. Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge e per tots temps brota la carn de nou, en son menjar aquell ocell mayclou; pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge; car és hun verm qui romp la mia pensa, altre lo cor, qui may cessen de rompre, e llur treballno·s porà enterrompre sinó ab ço que d'aver se defensa.
IV. E si la mort no·m dugués tal offensa
-ffer mi absent d'una tan plasent vista-, no ligraesch que de tera no vista
lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo ymaginar
los meus desigs no poder-se complir; esi·m cové mon derrer jorn finir, seran donats térmens a ben amar.
V. E si·n lo cel Déu me vol allogar, part veura Ell, per complir mon delit seràmester que·m sia dellay dit
que d'esta mort vos ha plagut plorar, penedint-vos com per poqua mercè mor l'ignoscent e per amar-vos martre:
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.