ausias march

Ausiàs March (Regne de València,[1] 1400 - València, 3 de març del 1459)[2] va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemesd'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.
Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre del 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona[2] (morta el 1472), que era sorda profunda; a més, d'un matrimoni anterior Pere March tenia altres tresfills i néts.

Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seu preferit, ja que poc abans de morir instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família.[2]

Ausiàs seguí la tradició familiar, rebé eucació per formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formaciócultural. En aquesta darrera la intervenció de son pare fou cabdal; aquest era vassall distingit del duc de Gandia, Alfons d'Aragó, i el seu fill, com a aspirant a cavaller, tenia un lloc reservat entre patges i escuders de la cort ducal. Per una altra banda Pere March era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalbai la cort ducal de Gandia.

Biografia
Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre del 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona[2] (morta el 1472), que era sorda profunda; a més, d'un matrimoni anterior Pere March tenia altres tres fills i néts.

Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seupreferit, ja que poc abans de morir instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família.[2]

Ausiàs seguí la tradició familiar, rebé eucació per formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. En aquesta darrera la intervenció de son pare fou cabdal; aquest era vassall distingit del duc de Gandia,Alfons d'Aragó, i el seu fill, com a aspirant a cavaller, tenia un lloc reservat entre patges i escuders de la cort ducal. Per una altra banda Pere March era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalba i la cort ducal de Gandia.

Després de la mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs, amb tretze anys, quedàsota la tutela de sa mare Elionor. A poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. Exemple d'això és la carta de la Cancelleria, on el rei el convocava com a membre de la noblesa a les corts que se celebrarien el 1415 a la Seu de València. En aquestes corts es jurà com a successor l'infant Alfons, al servei del qual es va situar aviat Ausiàs.

L'expedició a SardenyaArticle principal: Setge de Bonifacio
El 1419, ja armat cavaller, Ausiàs accepta el reclutament reial per a l'expedició que es preparava a la Mediterrània. Un any després, les naus i galeres van fer rumb a Sardenya. Aquesta campanya se solucionà diplomàticament, tornant Sardenya al control reial. Sense guerra, dedicava el temps als plaers, entre els quals la caça: Ausiàs March era un excel·lentcaçador. Ausiàs va fer vida cortesana ben a prop del rei Alfons, juntament amb altres destacats cavallers de l'expedició, Jordi de Sant Jordi, Lluís de Vilarrasa o Andreu Febrer. El pròxim objectiu de la campanya era l'illa de Còrsega, el resultat de la qual no fou gaire satisfactori. Es conquerí Calvi, però els genovesos acudiren a l'ajut de la ciutat de Bonifacio, que era assetjada, fent...