Ausias March
Páginas: 8 (1919 palabras)
Publicado: 23 de febrero de 2013
rc
Ausiàs March: vida i obra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
[pic]
Biografia
Ausiàs March (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 3 de març del 1459)
Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó. Era fill de Pere Marc, de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. Participà en les campanyes deSardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio (1420).
Més tard participà en l'expedició de Gerba, al nord d'Àfrica (1424). Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis. El 1425 era falconer del rei al Regne de València. En ésser investit del ducat de Gandia el rei Joan deNavarra (1433), aquest retallà les prerrogatives que li havien estat concedides, fet que originà alguns conflictes. Per aquesta època degué portar una vida irregular: el 1425 la reina Maria de Castella ordenà al batlle de la ciutat de València que fes retornar a casa seva un noi d'uns dotze anys que se n'havia anat amb ell i estava en "via de perdició", i el 1427 tingué un procés a requeriment de lamare d'Elionor, filla de Roderic Alfonso, de Gandia, que fou sobresegut. El 1437, quan tenia al voltant de quaranta anys, contragué matrimoni amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell. El 1438 envià un cartell de deseiximent al seu cunyat Galceran Martorell, a causa de desavinences sorgides en el repartiment dels llocs de la vall de Xaló, que havia heretat Isabel. Aquesta morí pel setembredel 1439, i el 1443 es casà en segones noces amb Joana Escorna, amb la qual visqué onze anys a València. Fou hereu universal de totes dues mullers, cap de les quals, però, no li deixà successió legítima. Poc abans de morir restà embolicat en un altre afer entre un fill seu bastard i Galceran de Vilanova, el qual també acabà amb un cartell de desafiament. Deixà quatre fills bastards vius; unaltre, Francesc, ja havia mort.
Antecedents de la seua obra
Se sap que la poesia trobadoresca expressava uns sentiments cenyits per les normes de "l'amor cortès" pel que fa al contingut, i per una retòrica brillant però molt falsa, buida i distant pel que fa a la forma: el fet d'escriure en provençal n'és un indici i el de signar les poesies amb pseudònim, un altre. S'arriba doncs a AusiàsMarch (qui signa els seus poemes "Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March"), escriptor ja en català, per trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expressió de l'íntima meditació personal d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. Aquests problemes són reals ipersonals, igual que les dones que hi apareixen (ja no "midons") les quals ja no són Beatrius ni Laures, distants i platonitzades -pures idees amb nom propi- sinó dones reals que estimen o no i que són estimades o odiades per unes raons concretes i no per afany d'idealització.
Importància d'Ausiàs March
Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valencianamedieval. Sense fer cap objecció a la seva qualitat literària, aquest criteri recolza en els punts següents:
▪ Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seva obra.
▪ La quantitat dels manuscrits que enshan arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seves obres.
▪ Perquè la seva obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.
Modernitat de l'obra d'Ausiàs March
El perquè de la seua modernitat:
▪ Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la...
Ausiàs March: vida i obra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
[pic]
Biografia
Ausiàs March (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 3 de març del 1459)
Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó. Era fill de Pere Marc, de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. Participà en les campanyes deSardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio (1420).
Més tard participà en l'expedició de Gerba, al nord d'Àfrica (1424). Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis. El 1425 era falconer del rei al Regne de València. En ésser investit del ducat de Gandia el rei Joan deNavarra (1433), aquest retallà les prerrogatives que li havien estat concedides, fet que originà alguns conflictes. Per aquesta època degué portar una vida irregular: el 1425 la reina Maria de Castella ordenà al batlle de la ciutat de València que fes retornar a casa seva un noi d'uns dotze anys que se n'havia anat amb ell i estava en "via de perdició", i el 1427 tingué un procés a requeriment de lamare d'Elionor, filla de Roderic Alfonso, de Gandia, que fou sobresegut. El 1437, quan tenia al voltant de quaranta anys, contragué matrimoni amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell. El 1438 envià un cartell de deseiximent al seu cunyat Galceran Martorell, a causa de desavinences sorgides en el repartiment dels llocs de la vall de Xaló, que havia heretat Isabel. Aquesta morí pel setembredel 1439, i el 1443 es casà en segones noces amb Joana Escorna, amb la qual visqué onze anys a València. Fou hereu universal de totes dues mullers, cap de les quals, però, no li deixà successió legítima. Poc abans de morir restà embolicat en un altre afer entre un fill seu bastard i Galceran de Vilanova, el qual també acabà amb un cartell de desafiament. Deixà quatre fills bastards vius; unaltre, Francesc, ja havia mort.
Antecedents de la seua obra
Se sap que la poesia trobadoresca expressava uns sentiments cenyits per les normes de "l'amor cortès" pel que fa al contingut, i per una retòrica brillant però molt falsa, buida i distant pel que fa a la forma: el fet d'escriure en provençal n'és un indici i el de signar les poesies amb pseudònim, un altre. S'arriba doncs a AusiàsMarch (qui signa els seus poemes "Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March"), escriptor ja en català, per trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expressió de l'íntima meditació personal d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. Aquests problemes són reals ipersonals, igual que les dones que hi apareixen (ja no "midons") les quals ja no són Beatrius ni Laures, distants i platonitzades -pures idees amb nom propi- sinó dones reals que estimen o no i que són estimades o odiades per unes raons concretes i no per afany d'idealització.
Importància d'Ausiàs March
Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valencianamedieval. Sense fer cap objecció a la seva qualitat literària, aquest criteri recolza en els punts següents:
▪ Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seva obra.
▪ La quantitat dels manuscrits que enshan arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seves obres.
▪ Perquè la seva obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.
Modernitat de l'obra d'Ausiàs March
El perquè de la seua modernitat:
▪ Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.