AusiasMarch

3. Introducció a la vida i a l’obra d’ Ausiàs March: Va nàixer al voltant de 1400, al si d’una familia de la baixa noblesa del país. Era el fill major de Pere March, l’administrador de les terres del duc de Gandia i senyor de les Alqueries de Beniarjó, Pardines i Vernissa, unes possessions que el fill va heretar. Molt jove va participar en les campanyes militars que el rei va organitzar entreel 1419-1424, i així el trobem en les expedicions de Còrsega i Sardenya i contra les illes de Gerba i Quèrquens. El rei Alfons el Magnànim el recompensà pels seus esforços i, atenent la seua afició a la cacera, el va anomenar, en 1425 falconer del rei, càrrec que va ocupar fins el 1428.
Ausiàs March es casà en 1437 amb Isabel Martorell, que morí al cap de dos anys. En 1444 es va tornar a casar ambJoana Escorna, que va morir l’any 1454. D’aquests dos matrimonis, Ausiàs March no va tenir descendència. Tanmateix, sí que se sap que tingué cinc fills il·legítims que visqueren prop d’ell. Va morir a la ciutat de València en 1459.
La difusió i les edicions de la seua obra -la primera valència, 1539- es van multiplicar amb l’èxit de la imprempta, que va ajudar a fer que fóra admirat i imitat,entre altres, per Garcilaso de la Vega, Fra Luis de León, Quevedo…, autors del Segle D’or i de la literatura castellana.
En quant a l’obra, s’han conservat 138 composicions seues, editades per primera vegada en València en 1539. La seua labor poética pareix haver-se iniciat en 1425. Elements essencials de la seua lírica son el tema amorós-els dos cicles coneguts són Plena de Seny i Llir entre Cards-i el de la fe religiosa, però els seus majors èxits pertanyen a la poesia meditativa i introspectiva que resumeixen els sis Cants de Mort i la dilatada plegària del Cant Espiritual. Gran part del seu contingut d’idees prové del influx de la escolástica; en el que a la forma respecta, rep l’herència trovadoresca i la renacentista de Dante i de Petrarca. S’alternen interrogacions i imprecacionsamb les antítesis en la expressió d’una sinceritat i d’un dramatisme personals. La dona deixa de ser idealitzada, el valencià abandona el seu provencialisme i el to sentenciós i doctrinal s’uneix a una extrema condensació del pensament. La seua influència es va estendre durant el segle XVI.








4.Comentari crític complet del poema: Aquest poema d’Ausiàs March és el número LXXXI dela seua obra ipertany al cicle de “Llir entre cards”. En aquest cicle compost per 35 poemes, March dedicà la seua obra a la “dona Teressa” la qual es converteix en la seua Font d’inspiració del moment. Aquest poema no pertany a cap corrent literaria en concret, ja que March va crear la seua pròpia literatura basant-se en els seus pensaments i la seua filosofía.
Pel que fa la mètrica del poema, consta d'unamètrica isosil·làbica amb tots els versos de la mateixa llargada, 8 versos decasíl·labs amb cesura (4+6) separant els versos en dos hemistiquis. Comprovem que tots els versos tenen cesura després de la quarta síl·laba (4+6) això, ho podem veure perquè trobem tots els accents principals que donen el ritme ens els trobem a la quarta i a la sisena síl·laba. Després de veure aquestes característiquespodem veure que es una Cobla esparsa, trobem que es un poema de una sola estrofa. Es el decasíl·labs clàssic català. Aquest tipus de poema era el mes utilitzat per Ausiàs. No hi ha senyals, bàsicament perquè March els col·locava a la tornada dels seus poemes i com les Cobles espases no tenen tornada doncs en aquest tipus de estrofes no hi trobem cap senyal. 
Són versos masculins d'art major, perquèsuperen les 8 síl·labes per vers. La rima es consonant, es a dir, rimen les vocals i les consonants de cada paraula final del vers. ABBACDDC. També trobem llicències mètriques, en concret dos sinalefes(v.1, qui es / v.4 hi ateny).
L'esquema mètric es: 10A,10B,10B,10A,10C,10D,10D,10C.


Aquest poema d’Ausiàs March pot ser dividit en tres parts:
La primera part inclou els tres primers versos, on...