Ausiàs March

Ausiàs March
Biografia
Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó.
Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre del 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona [1](morta el 1472) que era sorda profunda; a més, d'un matrimoni anterior Pere March tenia altres tres fills i néts.
Per a Pere March, quetenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seu preferit, ja que poc abans de morir, instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família.[1]
Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. En aquesta darrera laintervenció de son pare fou cabdal; aquest era vassall distingit del duc de Gandia, Alfons d'Aragó, i el seu fill, com a aspirant a cavaller, tenia un lloc reservat entre patges i escuders de la cort ducal. Per una altra banda Pere March era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalba i la cort ducal de Gandia.
Després dela mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs, amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor. Poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. Exemple d'això és la carta de la Cancelleria, on el rei el convocava com a membre de la noblesa a les corts que es celebrarien el 1415 a la Seu de València. En aquestes corts es jurà com a successor l'infant Alfons, alservei del qual es va situar aviat Ausiàs.
L'expedició a Sardenya
Article principal: Setge de Bonifacio
El 1419, ja armat cavaller, Ausiàs accepta el reclutament reial per a l'expedició que es preparava a la Mediterrània. Un any després, les naus i galeres van fer rumb a Sardenya. Aquesta campanya se solucionà diplomàticament, tornant Sardenya al control reial. Sense guerra, dedicava el tempsals plaers, entre els quals la caça: Ausiàs March era un excel·lent caçador. Ausiàs va fer vida cortesana ben a prop del rei Alfons, juntament amb altres destacats cavallers de l'expedició, Jordi de Sant Jordi, Lluís de Vilarrasa o Andreu Febrer. El pròxim objectiu de la campanya era l'illa de Còrsega, el resultat de la qual no fou gaire satisfactori. Es conquerí Calvi, però els genovesos acudiren al'ajut de la ciutat de Bonifacio, que era assetjada, fent impossible la conquesta de l'illa.
Una part de les forces de l'expedició es dissolgué amb el permís del rei per als qui volgueren tornar a casa; la part que es quedava amb el rei posà rumb cap a Sicília, i després intentarien fer-se amb Nàpols. Ausiàs Marc formava part dels qui tornaven a casa.
L'expedició a Tunis
Article principal:Expedició a Tunis (1424)
Quan arribà a Gandia des de Sicília, en complir la majoria d'edat (vint-i-cinc anys), la seva mare li lliurà la possessió de l'herència. No va ser fins al 1424 quan tornà a embarcar en una nova expedició militar contra les illes de Gerba i Quèrquens, bases de pirates que atacaven Sicília. Fou cap a Gerba on embarcà Ausiàs, a les ordres dels comandants Frederic de Luna il'infant Pere. Gerba els resultà impossible de conquerir perquè era ben guarnida, en canvi a Quèrquens la victòria fou completa i s'aconseguí un abundant botí. Encara s'atreviren a atacar la ciutat de Tunis, però aquesta evità l'atac amb nombrosos presents i alliberant molts presoners cristians.

Retorn a Gandia
El 20 d'abril del 1425 el rei agraïa a Ausiàs el seu comportament coratjós en lesexpedicions en què havia participat. A mitjan octubre l'armada va tornar a Siracusa, Sardenya. Des d'aquí Ausiàs March emprendria el camí de retorn definitiu a casa. Acabada aquesta etapa militar, el rei Alfons el recompensà amb la confirmació i augment dels drets com a senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, sumant-li l'honorós càrrec de falconer reial (falconer major de la casa del senyor rei),...