autisme



















































Introducció

Actualment, cada vegada més, trobem casos de nens i nenes que pateixen un síndrome anomenat Autisme. Ens ha cridat l’atenció trobar casos tan propers, aquí mateix a la nostra escola.
L’autisme es un síndrome que es reconeix com un trastorn del desenvolupament que afectaestadísticament entre 2 i 10 de cada 10.000 persones.

Dins d’aquesta xifra poc elevada, afectarà més a un sexe que a l’altre?
Quan podem saber si patim d’autisme?


Podríem dir que les causes són desconegudes, però ja a dia d'avui els més especialitzats poden fer-se una idea de per què passa o per què es pateix.

Parlem d’un síndrome congènit?


La manca de relacions socials provoca obsessió,manca d'atenció, i total desinterès pels altres.

Es podria arribar a confondre amb esquizofrènia infantil?
Tindrà alguna relació l’autisme amb les vacunes o l’ intoxicació de metalls?


Com diu bé la seva definició, l'autisme no és una malaltia, és una síndrome, per tant,
vol dir això que no té cura?

A diferència del que les novel · les i pel · lícules recents ens han fet creure, nomésun baix percentatge dels autistes mostra alt grau d'intel · ligència i encara que no és cert dir que tenen un retard mental, la seva falta d'aprenentatge es fa evident, ja que no tenen de comunicació.

Solen patir també aquests nens, un altre tipus de trastorn del desenvolupament?


Els diversos tractaments que es coneixen per aquesta síndrome, són molt especials. Cada un dels remeis empleatsconsisteix en dinàmiques a través de formes curioses de guanyar la seva atenció perquè puguin seguir-los.


Es necessita el suport i l'interès dels pares, el bon vincle familiar facilita la cura d’aquest síndrome, o potser, en aquest cas, hauríem de dir la millora ?






Què és l'autisme?

L'autisme abasta trastorns que es caracteritzen per greus dèficits permanents i preocupantsdel desenvolupament. Afecta la comunicació, a la imaginació i la socialització de la persona que el pateix. Els autistes tendeixen a tenir una personalitat replegada sobre si mateixa. És un síndrome congènit ( de naixement).
D'acord amb els més especialitzats, l'autisme s'interpreta com la impossibilitat per desenvolupar un vincle afectiu amb una altra persona o per establir una comunicació.Per tant, aquests trastorns provoquen dificultats comunicatives i una conducta repetitiva, ja que qui el pateix necessita un entorn fix i estable. Estadístiques assenyalen que afecta entre dos i deu de cada 10000 persones, amb més freqüència en homes que en dones. De vegades, aquests nens, a més de ser autistes, tenen algun altre trastorn del desenvolupament (retard mental, Síndrome de Down, etc.) Obé, poden ser el que es coneix com el autista pur.

Símptomes

El nen autista té una mirada que no mira, però que traspassa. Podem escoltar un balboteig monòton del so i falta de contacte amb el seu entorn, així com un llenguatge gestual. Les primeres vegades que es relaciona amb els altres, destaca que no segueix la seva mare en els seus intents de comunicació i pot entretenir-se amb unobjecte sense saber per què serveix.
Durant la primera etapa preescolar, el nen comença a semblar estrany perquè no parla. Li costa assumir el jo i identificar als altres. Fins i tot, pot presentar conductes agressives, també amb si mateix. Té tendència a dur a terme activitats de poc abast de manera repetitiva com donar voltes o aletejar els seus braços. També, els autistes amb major grau podenrepetir anuncis de televisió o complir de manera constant uns rituals complexos en anar a dormir.

En l'adolescència, es diu que 1 de cada 3 autistes poden patir atacs epilèptics, la qual cosa fa pensar en alguna causa d'origen nerviós.

Causes

 1. Les relacions del nen autista amb el seu entorn i el seu ambient social. Alguns estudis relacionen l'autisme amb una falta d'afectivitat en la...