Autisme


1. HISTÒRIA

La paraula Autisme, ve del grec auto- de autós, "propi, un mateix", va ser utilitzada per primera vegada per el psiquiatra suïs Eugene Bleuler al 1912.
La classificació mèdica de l'autisme no va ocórrer fins a 1943, quan el Dr. Leo Kanner, de l'Hospital John Hopkins, va estudiar a un grup d'11 nens i va introduir la caracterització autisme infantil primerenc. Al mateix tempsun científic austríac, el Dr. Hans Asperger, va utilitzar coincidentment el terme psicopatia autista en nens que exhibien característiques similars. El treball del Dr. Asperger, no obstant això, no va ser reconegut fins a 1981 (per mitjà de Lorna Wing). Les interpretacions del comportament dels grups observats per Kanner i Asperger van ser diferents. Kanner va reportar que 3 dels 11 nens noparlaven i els altres no utilitzaven les capacitats lingüístiques que posseïen. També va notar un comportament acte-estimulatorio i "estranys" moviments en aquells nens. Pel seu costat, Asperger va notar, més aviat, els seus interessos intensos i inusuals, la seva constant repetició de rutines i la seva inclinació a certs objectes, la qual cosa era molt diferent a l'autisme d'alt rendiment, ja que enl'experiment de Asperger tots parlaven. Va indicar que alguns d'aquests nens parlaven com a "petits professors" sobre la seva àrea d'interès, i va proposar la teoria que per tenir èxit en les ciències i l'art un havia de tenir cert nivell d'autisme.
Encara que tant Hans Asperger com Leo Kanner possiblement van observar la mateixa condició, les seves diferents interpretacions van portar a laformulació de la síndrome de Asperger (terme utilitzat per Lorna Wing en una publicació en 1981) el que ho diferenciava a l'Autisme de Kann.











2. QUÉ S’ENTÉN PER AUTISME?

La paraula autisme deriva del pronom grec autós (= un mateix) i designa la característica més cridanera, el seu comportament centrat en si mateix.
L'Autisme és un trastorn del desenvolupament, permanent iprofund. Afecta a la comunicació, imaginació, planificació i reciprocitat emocional. Els símptomes, en general, són la incapacitat d'interacció social, l'aïllament i les esterotipias (moviments incontrolats d'alguna extremitat, generalment les mans).
El bebè autista pot passar desapercebut fins al quart mes de vida; a partir d'aquí, l'evolució lingüística queda estancada, no hi ha reciprocitat ambl'interlocutor, no apareixen les primeres conductes de comunicació intencionades (mirades, tirar els braços, assenyalar...).
El seu origen obeeix a una anomalia en les connexions neuronals que és atribuïble, amb freqüència, a mutacions genètiques.
L'Autisme no té cura, encara que es pot tractar.

Els casos més severs es caracteritzen per una completa absència de la parla per tota la vida icomportaments extremadament repetitius, inusuals, negatius per la pròpia persona i agressius. Aquest comportament pot persistir durant molt temps i és molt difícil de canviar, sent un repte enorme per a aquells que han de conviure, tractar i educar a aquestes persones. Les formes més lleus d'autisme poden ser gairebé imperceptibles i solen confondre's amb timidesa, falta d'atenció i excentricitat. Calnotar que una persona autista pot ser d'alt funcionament a certes àrees i de baix funcionament en unes altres. Per exemple, existeixen persones autistes que manquen de parla però poden comunicar-se per escrit molt eloqüentment.
El concepte d‘Autisme fa referència a l’anomenat espectre autista, denominat així per la gran variabilitat de manifestacions que inclou. Aquest terme engloba els trastornsgeneralitzats del desenvolupament : el Trastorn Autista, el Trastorn d'Asperger, el Trastorn de Rett, el Trastorn Desintegratiu i el Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD) no especificat, dels quals parlarem posteriorment.

Avui en dia sabem que l’autisme no és una malaltia, sinó un trastorn que dura tota la vida, i acostuma a aparèixer als tres primers anys. Específicament és un...