Autismo

Leo Kanner, l’any 1943, va ser el primer que va intentar definir l’autisme a través d’una classificació sistemàtica del comportament dels nens autistes. Va extraure un numero de característiquesidentificades en cinc àrees:
1. Un desig obsessiu per mantenir tot igual.
2. Una afició extraordinària pels objectes.
3. Dificultats comunicatives.
4. Un potencial cognoscitiu molt ampli.
Tot i aixòaquestes no són representatives de tots els nens autistes, ja que no tots presenten els mateixos comportaments ni el mateix grau.
L'autisme és un trastorn que sol diagnosticar-se en la infànciaprimerenca. Els principals signes i símptomes de l'autisme afecten la comunicació, les interaccions socials i les conductes repetitives.
Els nens autistes tenen dificultats per interactuar socialment,pateixen problemes de comunicació verbal i no verbal i mostren comportaments reiteratius o interessos limitats o obsessius. Aquests comportaments poden variar quant al seu impacte, és a dir, segons elgrau que tingui. La característica distintiva de l'autisme és una escassa interacció social, és a dir, rebutgen els contactes físics, paraules o expressions d'afecte directes dels altres, jocs ambtercers i no manifesten intencionalitat en la comunicació.
Freqüentment, són els pares els primers a advertir els símptomes. Al lactant observem un balbuceig monòton del so, amb retard i una falta decontacte amb el seu entorn, així com poca comunicació gestual. A les seves primeres interaccions amb les persones del seu entorn, el primer que es detecta és que no segueix a la seva mare en els seusintents de comunicar-se amb l’Infant i pot entretenir-se amb un objecte sense saber per a què serveix. Els menors amb autisme poden ser incapaços de respondre al seu nom i sovint tracten d'evitarsostenir la mirada cap a altra gent.
A l'etapa de preescolar, el nen comença a semblar estrany perquè no parla, val a dir que algunes persones autistes mai aprenen a parlar, i els que aprenen ho fan...