Autismo

Introducció
Hem escollit aquest trastorn, ja que coneixem casos reals de nens i nenes amb autisme i perquè volíem conèixer a fons les característiques d’aquest síndrome, així com per entendre més a aquestes persones i el seu entorn.
L’autisme és un síndrome que afecta actualment a un gran nombre d’infants, nosaltres, com a futures TEIS, creiem que és important tenir una base de lescaracterístiques i del desenvolupament d’aquest síndrome.
Una de les alteracions més greus del desenvolupament durant la primera infància que constitueix un dels problemes més seriosos des del punt de vista personal, familiar i social, és l’autisme. Tot i això hi ha moltes persones que desconeixen què és l’autisme, i pensen que és una malaltia, precisament, per tractar l’autisme és necessari conèixer elsproblemes i comprendre les dificultats que presenta.
Actualment l’autisme es detecta a una edat més primerenca i s’han portat a terme molts avanços, però no es suficient ja que es desconeixen molts aspectes com ara l’origen i la naturalesa.
L’autisme és un conjunt de símptomes i signes que es troben presents a més nens que a nenes i segons les investigacions, cada cop hi ha un major nombre depersones amb aquest trastorn.
Actualment, podem trobar programes d’intervenció per a persones amb autisme que consten de quatre components essencials, en què els dos primers estan estretament relacionats:
1. La necessitat d’ensenyar-los i motivar-los a actuar comunicativament en el medi social en el que viuen i es desenvolupen, es tracta d’ajudar-los a desenvolupar-se mitjançant l’ensenyamentd’habilitats funcionals en un context natural, habilitats que seran útils a la vida adulta.

2. La necessitat d’ensenyar-los a respondre contextos estimulats complexos, degut a la seva dificultat per respondre a un conjunt massa restringit de característiques rellevants.

3. Tenir en compte les característiques de desenvolupament i el grau d’afectació de cada persona per adequar el programad’ensenyament: l’autisme no és un trastorn que afecta de manera similar a totes les persones que el pateixen i per tant les característiques d’una persona no han de ser mai raó per decidir que no poden accedir a un determinat programa d’ensenyament, sino que són criteris que han de determinar el grau i extensió de les seves adaptacions que el programa i els professionals han de realitzar.

4.Considerar que l’objectiu últim de l’educació és preparar-los per la vida en comunitat: el què volem és que visquin, aprenguin i es desenvolupin en un ambient el menys restrictiu possible, això no vol dir que l’educació no nomes sigui integració.

1. QUÈ ÉS EL TRASTORN GENERALITZAT DEL DESENVOLUPAMENT (TGD)?

El TGD es defineix com un grup de trastorns caracteritzats per alteracionsqualitatives de les interaccions socials recíproques i modalitats de comunicació, així com per un repertori d’interessos i d’activitats restringit, estereotipat i repetitiu. Aquestes anomalies qualitatives constitueixen una característica del funcionament del subjecte, en totes les situacions.

La conducta que poden mostrar els afectats per TGD pot variar segons el grau d’afectació tot i que sempre hihaurà una alteració sobretot en tres àrees:

1. Trastorns de comunicació verbal i no verbal.
2. Trastorn de relacions socials.
3. Centre d’interès restringit i/o conductes repetitives.

Hi ha algunes classificacions diagnòstiques les quals intenten establir un ordre i permeten obtenir un diagnòstic diferencial dins dels TGD en funció dels diferents símptomes.

El TGD està definit pelDSM-IV des de 1995 i es divideix en cinc categories:

1. Síndrome autista
2. Síndrome de Rett
3. Trastorn desintegratiu de la infància
4. Síndrome d’Asperger
5. Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.

2. Definicions
El trastorn generalitzat del desenvolupament engloba diferents tipus com hem dit anteriorment, on a continuació els explicarem...