Auto Comunicación De Masas

1.
Al tiempo que se autonomiza la producción mediática, se individualiza el consumo de los medios de comunicación. Manuel Castells.
Manuel Castells parla de la crisi del model de comunicació de masses, però no afirma que hagi de desaparèixer sinó que, haurà d'enfrontar-se a la competència de la comunicació lliure en xarxa, blocs, podcasting i sobretot a la fragmentació de l'audiència pelconsum individualitzat de continguts.
La comunicació de masses es basa en la interacció entre un únic emissor i un receptor massiu, és comunicació unidireccional. En canvi l'autocomunicació de masses arriba a un públic d’abast mundial a través d’una nova comunicació autònoma, recomanada mitjançant blocs i xarxes interactives on és distribueix el contingut. No obstant, s’ha de saber que és autoperquè la producció del missatge és autogenerada, la definició del receptor és autodirigida i la recuperació del missatge és autoseleccionada, per tant podem considerar-la un nou model de comunicació dins de l’auge d’Internet i la comunicació sense fil, ja que ha desenvolupat xarxes horitzontals de comunicació interactiva que connecten la dimensió local amb la global. Vivim en una vida quotidianacada cop més hibrida per la convergència dels mitjans.
En l'autocomunicació de masses és la comunicació que realitzem nosaltres mateixos amb tot el que publiquem o compartim a través d'Internet, des del mòbil o des de qualsevol altre tecnologia amb la resta de persones. En diferència de la comunicació de masses on el contingut ve imposat pels mitjans i no s’hi pot participar activament. Com bé diuSilverstone (2004), la creixent rendibilitat dels mitjans en l’exercici del poder i en la conducció de la nostra vida diària, col·loca l’estudi de la mediació a l’ordre del dia en investigació social.
En conseqüència, és acceptable que la societat d'avui dia estigui creant el seu propi sistema de comunicació. Les persones intenten fugir del que es rep de la comunicació tradicional ja que, totssabem que aquesta informació és controlada i manipulada. Durant els últims 15 anys s’ha presenciat un fort canvi en el paisatge dels mitjans, un canvi que no només es deu a la innovació tecnològica dels instruments de mediació sinó que, també a la manera amb que els usuaris han escollit apropiar-se socialment dels mateixos, construint nous processos de mediació. És per això que la societat està enple desenvolupament d'elaborar la seva manera de pensar i d'informar-se a través de comunitats virtuals, on es pot opinar lliurement i a la vegada, compartir la informació amb una repercussió més ingent que fins aleshores s'havia aconseguit amb els mitjans convencionals. És un pas endavant cap a la societat xarxa de Castells. Un bon exemple seria el cas del 15-M, amb el qual es va aconseguir unacampanya enorme entre tots els ciutadans per lluitar en contra d'una democràcia absenta.
Ara bé, no es tracta en pensar que l'autocomunicació és un mètode menys unidireccional; la diferència rau en qui comunica. Ara qualsevol pot convertir-se en autocomunicador utilitzant les xarxes socials, els blocs o el feedback de qualsevol web, mentre que en el model tradicional aquest rol quedava reservat auna part molt reduïda de l'esfera social. En el nou model d'autocomunicació de masses una persona envia missatges de manera massiva a moltes altres i aquestes ho fan simultàniament.
Castells proposa el concepte de comuniacació de masses per a nombrar les noves formes de comunicació:
“és comunicació de masses perquè pot arribar a una audiència global, com quan es penja un vídeo al Youtube, unlloc amb enllaços RSS (…) i al mateix temps, és autocomunicació perquè un mateix genera el missatge, defineix els possibles receptors i selecciona els missatges concrets (…) que vol recuperar.
“aquesta forma de comunicació ha sorgit amb el desenvolupament de les anomenades webs 2.0 i 3.0, o el grup de tecnologies, dispositius i aplicacions que sustenten la proliferació d’espais socials a...