Autocomunicació De Masses

Castells defineix l’autocomunicació de masses com una forma de comunicació basada en la societat en xarxa mundial que te la seva explosió gràcies a les webs 2.0/3.0- comunicació digital- que provocaun desenvolupament de les xarxes horitzontals de comunicació.
Per entendre la base de l’autocomunicació de masses hem de pair el concepte de societat en xarxa, que ha aconseguit estructurar lasocietat de manera global on cadascú de nosaltres som nodes d’aquest teixit. A través d’aquest teixit que conformem s’ha aconseguit que la informació flueixi en totes les direccions de manera immediata,creant així un espai i de fluxos i fent el temps atemporal com apunta Castells.
L’essència d’aquesta mena de comunicació radica en el caire personal de la comunicació. El contingut és autogenerat percada individu, és a dir, cada node de la societat en xarxa produeix quelcom per compartir, tot i que majoritàriament està generat per a un mateix.
Una altra característica d’aquest fenomen és que,gràcies a la digitalització dels mitjans, aquesta creació individual de missatge te una emissió autodirigida. Cada generador de contingut tria la mena de difusió que en vol fer; a nivell particularutilitza el mail, per arribar als amics les xarxes socials, per fer-ne una difusió més amplia existeixen eines com els blogs, webs 2.0 per vídeos...
Tant es pot dirigir la informació cap on es vulgui comes pot seleccionar la informació que es rep. És a dir, cada receptor tria quina és la seva dieta de mitjans triant a què vol accedir i quan vol accedir segons la seva matriu de mitjans pròpia.Aquesta mena de comunicació facilita l’apropiació dels mitjans per part del receptor ja que pot triar entre una quantitat de continguts molt variada en qualsevol lloc i moment.
És ben curiós queinicialment l’autocomunicació de masses es feia en anglès per dues raons: la tecnologia i el software per crear continguts començaven a arribar a la societat americana i endemés semblava que en anglès...