Autoestima

[pic]
El seu fill és el millor alumne
Hi havia una vegada una escola al mig de les muntanyes. Els xics que anaven a aquell lloc a estudiar, arribaven a cavall, en burro, en mula i en potes. Com sol succeir en estes escoletes perdudes en un lloc, tenia una sola mestra; una a soles, que pastava el pa, treballava una cinqueneta, feia sonar la campana i també feia la neteja.
M'oblidava: la mestrad'aquella escola es deia Virtudes Choique. Era persona una robusta més bonica que el 25 de maig. I m'oblidava d'una altra cosa: Virtudes Choique munyia quatre cabres, i damunt era una mestra plena d'invents, contes i expedicions. (Com veuen, hi ha mestres i mestres).
Esta del conte, vivia en l'escola. Al final de la filera de bancs, tenia un catre i una cuineta. Allí vivia, cantava amb laguitarra, i allí sabia colpejar la caixa i el bombo. I ara ve la part dels xics.
Els xics no es perdien un sol dia de classe. Principalment, perquè la senyoreta Virtudes tenia temps per a ells. A més sabia fer mims, i de tant en tant jugava al futbol amb ells. En últim lloc estava “el mate cocido” de llet de cabra, que Virtudes servia cada matí. La qüestió és que un dia Apolinario Sosa va tornar alranxo i va dir als seus pares:
-Miren, miren...! Miren el que m'ha posat la mestra en el quadern!
El pare i la mare van mirar, i van veure unes lletres roges. Com no sabien llegir, van demanar al fill que els diguera; llavors Apolinario va llegir:
-"Senyors pares: els informe que el seu fill Apolinario és el millor alumne".
Els pares d'Apolinario van abraçar el fill, perquè si la mestra haviaescrit allò, ells se sentien beneïts per Déu.
No obstant, l'endemà, una altra xica va portar a sa casa una cosa pareguda.
Esta xica es deia Juanita Bosses, i va volar amb la seua mula al ranxo per a mostrar el que havia escrit la mestra:
-"Senyors pares: els informe que la seua filla Juanita és la millor alumna".
I ací no acabaria la cosa. A l'altre dia, Melcioret Guare va arribar al seu ranxocridant com a boig d'alegria:
-Mire, mareta...! Mire, Teta...! La mestra m'ha posat una felicitació de color roig, ací. Vegen: "Senyors pares: els informe que el seu fill Melcior és el millor alumne".
Així els cinquanta-sis alumnes de l'escola van portar als seus ranxos una nota que assegurava: "El seu fill és el millor alumne".
I així haguera quedat tot, si el fill de l'apotecari no hagueraportat la seua felicitació. Perquè, els conte: l'apotecari, el senyor Pantaleón Minoguye, a penes es va assabentar que el seu fill era el millor alumne, va dir:
--Farem una festa. El meu fill és el millor de tota la regió! Sí. Cal fer un torrat amb ball. El fill de Pantaleón Minoguye ha honrat son pare, i per això, ho vaig a celebrar com Déu mana.
L'apotecari va escriure una carta a la senyoretaVirtudes. La carta deia:
Ma molt estimada ,distingida i bella mestra : : El dissabte que ve donaré un torrat en honor del meu fill. Vosté és la primera invitada. Li demane que avise els altres alumnes, perquè vinguen al torrat amb els seus pares. Moltes gràcies. Bese els seus peus, Pantaleón Minoguye; apotecari".
Imaginen-se el rebombori que es va armar.
Eixe dia cada xic va volar a sa casa pera avisar del convit.
I com succeïx sempre entre la gent senzilla, ningú no va faltar a la festa. Bé sap el pobre quant de valor té reunir-se, festejar, riure un estona, cantar, saludar-se, brindar i menjar un corder. torrat
Per això, eixe dissabte tot el món va baixar fins a la casa de l'apotecari, que estava d'allò més adornada. Ja estava el rostidor, la pava amb el “mate”, diverses fonts ambpastissets i tres taules posades una al costat de l'altra.
De seguida es va armar la festa. Mentres la senyoreta Virtudes Choique cantava una papàuna baguala, el mate anava de mà en mà, i la carn del corder s'anava daurant.
Per fi, el senyor Pantaleón, l'apotecari, va donar uns colps i va demanar silenci. Tots van prestar atenció.
Segurament comunicaria una notícia important, ja que el...