Autoestima

Erika Rufau Ferrando

AUTOESTIMA
1. Què és l’autoestima?
L’autoestima és el resultat de la discrepància entre la percepció d’un mateix (visió objectiva) i l’ideal d’un mateix (el que voldríem ser) Alice W. Pope 1996.
Diverses definicions d’autoestima:
• La capacitat que té la persona de valorar-se, estimar-se, apreciar-se i acceptar-se a si mateix.
• El conjunt de las actituds de lapersona cap a si mateix (burns).
• És la percepció avaluativa d’un mateix.
• És l’amor que cada persona té de si mateix.
L’autoestima està relacionada amb moltes formes de conducta. Les persones amb una autoestima elevada solen comportar menys emocions agressives, negatives i menys depressió que les persones amb una autoestima baixa. De manera similar, les persones amb una autoestima elevadapoden dominar millor l’estrès i, quan són exposades al mateix, experimenten menys efectes negatius per a la salut.
L’època important per al desenvolupament de l’autoestima és la infància intermèdia. L’infant en aquest estadi, aquí, compara el seu jo real amb el seu jo ideal i es jutja a si mateix per la manera en que assoleix els patrons socials i les expectatives que s’ha format de si mateix ide que tan bé exerceix..
Les opinions dels nens/es sobre ells mateixos tenen una gran importància en el desenvolupament de la personalitat i en especial en el seu estat d’ànim habitual.
Por tot això, és important l’estudi de la autoestima, així com la presentació de patrons de conducta que permetin a l’individu establir una autoestima elevada, per un millor desenvolupament de si mateix.
Pertant, l’autoestima, és el concepte que tenim de la del nostre valor i es basa en tots els pensaments, sentiments, sensacions i experiències que sobre nosaltres mateixos hem anat recollint durant la nostra vida; creiem que som llestos o tontos, ens agradem o no. Els milers, d’impressions, avaluacions i experiències així reunides s’uneixen en un sentiment positiu cap a nosaltres mateixos o, pelcontrari, en un incòmode sentiment de no ser el que esperàvem.
2. Tipus d’autoestima
Les persones poden desenvolupar 3 tipus d’autoestima diferents:
• Autoestima Alta (Normal): La persona s’estima, s’accepta i es valora tal com és.
• Autoestima Baixa: La persona no s’estima, no s’accepta i no valora les seves qualitats.
• Autoestima Inflada: La persona s’estima més que als altres i valoraexageradament les seves qualitats.
3. Formació de l’autoestima
3.1. Elements forjadors d’una autoestima alta
Als nens/es des de petits:
* Es tracta amb amor
* Se li dóna seguretat
* Se li apliquen normes conductuals fermes, no violentes
* Se li ensenya a respectar a les persones
* Se li ensenya que pot somiar
* Se li explica que assolirà tot el que esproposi
* Se li crida l’atenció amb amor
* Se li cuida la seva salut, de forma normal
* Se l’ajuda a ser independent
Existeixen elements que ajuden a millorar l’autoestima:
• Sentit de Pertinència: Necessitem experimentar que som part d’alguna cosa: som part d’una família, d’una comunitat (en la qual ens estimen i ens respecten), membres d’una nació (amb les nostres costums, història,llengua,...)
• Sentir que som estimats per: la família (ens estimen, ens cuiden, i si no és així, busquem una família substituta), amics (amb qui compartim els nostres moments agradables), veïns (que ens respecten).
• Ser reconegudes les nostres qualitats, capacitats, habilitats, destreses i dons.
3.2 Formació d’una baixa autoestima
L’autoestima es va desenvolupant a diari en els primersanys de la vida dels nens i les nenes. I entre els factors que produeixen una baixa autoestima podem descriure:
• L’amor condicionat a nens: "Si no treus bones notes als exàmens, no t’estimaré"
• La repetició constant del no: “No facis això”, “no vinguis tard”, i altres.
• La inconsistència en les regles de conducta: el pare dóna una ordre, i la mare dóna la contraria. El pare no em dóna...