Autonomia Personal Y Salut

NF1. CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DE 0 A 6 ANYS


IMPORTÀNCIA DELS PRIMERS ANYS EN EL CREIXEMENT HUMÀ


Creixement, maduració i desenvolupament són conceptes que es fan servir indistintament per referir-se processos que tenen a veure amb l’evolució humana, tanmateix intentarem determinar certes diferències.


Creixement:


És un procés de canvis físics i es caracteritza per l’augmentde les dimensions corporals i la modificació de les proporcions de l’organisme. El creixement està originat per l’increment del nombre i l’augment de la mida de les cèl·lules amb què és neix. Comprèn des d’abans del naixement fins a l’edat adulta. Els canvis en el creixement són quantitatius i, per tant, es poden mesurar.


Maduració


La maduració fa referència als canvis biològics que esprodueixen en les estructures internes de tots els ésser humans . Ens estem referint als sistemes , els aparell i òrgans del cos humà.


Desenvolupament


Es pot entendre com el procés de canvis psíquics de tipus qualitatiu mitjançant el qual es posa en funcionament i es perfeccionen les capacitats humanes com el llenguatge, el pensament, la memòria, els sentiments, al conducta, etc. Eldesenvolupament està en costant interacció amb l’entorn i es veu condicionat per ell al llarg de tota la vida, de manera que es va accedint a nous coneixements a través de l’aprenentatge.





Quan parlem de la infància sempre pensem en l’etapa que té com a principal funció la preparació per la vida adulta, és a dir, per a aquell moment que com a persona formarà part activa de la societat.Aquesta preparació no es fa de forma arbitraria. Sinó que estarà marcada per uns períodes crítics o sensibles on els canvis en el creixement i la maduració de les seves estructures biològiques es produeixen a major velocitat. Aquests períodes coincideixen amb l’embaràs; el primer any de vida i l’adolescència. En els altres moments les fites aconseguides en quests períodes crítics comencen apotenciar-se i assentar-se i es produeix l’adquisició i la millora de les capacitats, mes que el fet del creixement o l’aparició de noves estructures.


El procés de creixement de l’ésser humà s’inicia amb la concepció i dura aproximadament fins els 18 anys. A partir d’aquesta edat comença una etapa de maduració i posteriorment d’envelliment de les estructures físiques.


Hi ha estudis quedemostren una correlació entre la durada del creixement i el desenvolupament postnatal i la possibilitat d’arribar a rendiments superiors complexos, per la qual cosa, com més es prolonga el període postnatal, més alt és el nivell cognitiu i de conducta a que es pot arribar d’adult. En aquest context és evident que l’ésser humà és el primat que té un període de creixement i d’aprenentatge més llargde totes les espÈcies.


Per tot això es pot afirmar que l’ésser humà, com a espècie animal, és únic en la seva categoria. En néixer no és encara madur, no és un “adult petit”, sinó que està totalment indefens davant del medi, necessita que en tinguin cura i que en satisfacin les necessitats fins que aconsegueixi ser autònom. Alguns investigadors parlen del bebè com un “fetus extern”en elsentit de que el bebè humà és incomplert, i necessita ser programat pels adults. Això afavoreix l’evolució ja que fa que la cultura humana passi, de manera més efectiva, a la pròxima generació.


Per desenvolupar-se dins d’un grup de relacions cada vegada més complexes es necessita un cervell major. Al néixer el cervell del bebè mesura 1/3 part del cervell de l’adult i a l’arribar als 6 anysel cervell humà ha assolit el 90% del tamany de l’adult. És a dir, que anatòmicament ja està tot fet.


Por tot això els primers anys de vida són molt importants en el creixement i desenvolupament de l’Infant. És el període en el que s’acabaran d’adquirir les estratègies necessàries per actuar amb independència i s’acabarà el procés de creixement i maduració de moltes de les estructures...