Autonomies

Hi ha cafè per a tothom?
Des de 1979 s'han fet 1.978 traspassos a les autonomies, amb un cost de 25.178 milions








MADRID | EFE/DDG
El 22 de novembre de 1975, el rei Joan Carles va reconèixer les peculiaritats regionals com a expressió de la diversitat d'Espanya. Va començar llavors un llarg procés que va culminar amb l'anomenat "cafè per a tothom", ara més qüestionat que maidavant la crisi econòmica. Són les Comunitats Autònomes les culpables de l'excessiu dèficit d'Espanya? En una situació com l'actual, haurien de tornar competències a l'Estat perquè aquest es fes càrrec dels serveis bàsics als ciutadans? Són totes les comunitats iguals? O, com diu el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, la majoria d'elles són artificials?
Aquesta i altres pregunteshan sorgit especialment en els dos últims anys en un debat que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, reobria la setmana passada al plantejar al president del Govern central, Mariano Rajoy, la devolució a l'Estat de les competències en Sanitat, Educació i Justícia per estalviar 48.000 milions. No ha aconseguit Aguirre suports, almenys públics, a la seva proposta, ni tan solsdels seus homòlegs regionals del PP -que dissabte se'n desmarcaven públicament-, encara que el debat sobre l'Estat autonòmic està servit. Però com s'ha arribat fins aquí?

L'origen del debat autonòmic
L'any 1932, Catalunya aconsegueix la seva autonomia. El País Basc segueix els seus passos i l'octubre de 1936 aprova el seu Estatut, però la Guerra Civil va truncar aquest procés. Uns 40 anys méstard, ?l'any 1977, es va tornar a iniciar el procés restablint provisionalment la Generalitat de Catalunya sota la presidència de Josep Tarradellas i, mesos més tard, es va establir el règim preautonòmic per a Euskadi.
L'Estat Autonòmic té com a pilar bàsic el Títol VIII de la Constitució de 1978, que consagra l'actual model d'organització territorial d'Espanya. A partir d'aquest moment, vacomençar una etapa que va durar deu anys per perfilar el mapa autonòmic, que va quedar constituït per 17 nacionalitats i regions, més dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla.
La Carta Magna va deixar clar el particular règim foral del País Basc i Navarra, recollit en la disposició addicional primera per respectar els drets d'aquests territoris i la seva especial relació financera amb l'Estat.
No totesles comunitats han aconseguit el seu actual nivell d'autogovern a la mateixa velocitat. La mateixa Constitució va establir diferents camins i a través de la denominada via ràpida es van constituir abans en autonomies les comunitats històriques, que lògicament van assumir en menys temps les seves primeres competències. El País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia conformen aquest grup, que escaracteritza també per celebrar els seus comicis regionals de manera separada a la resta. Les altres 13 comunitats van accedir a l'autonomia per l'article 143 de la llei de lleis, és a dir, per la via lenta. I els seus representants són escollits en la mateixa cita electoral.
La democràcia ha viscut importants pactes autonòmics que han desembocat en un traspàs de competències des de l'Administració del'Estat cap a les autonomies. Així, des del 1979 fins ara s'han produït 1.978 traspassos, amb un cost de 25.178 milions d'euros i una transferència de 821.357 funcionaris, segons les últimes dades del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Què gestionen les CCAA
Pràcticament tots els serveis públics bàsics són gestionats per les autonomies, entre ells la sanitat i l'educació, lesprincipals columnes de l'Estat del Benestar. Des dels centres de salut fins als grans hospitals. Des de la guarderia fins a la universitat. Des del jutjat de pau fins al Tribunal Superior de Justícia. Gairebé tot està en mans de les comunitats.
En canvi, la defensa, la política exterior, el sistema monetari, estrangeria o la legislació laboral són algunes de les competències exclusives que...