Autores Teoria del Aprendizaje

OVIDE DECROLY:
PRESENTACIÓ.
Va concebre i desenvolupar el mètode global de l’ensenyança de la lectura i de l’escriptura i la programació escolar per centres d’interès.
CONTEXTUALITZACIÓ PEDAGOGIA DECROLIANA.
L’estudi dels progressos de la medicina, la psicologia i la pedagogia van ser important per la seva producció intel·lectual i per la influència de la seva obra.
Les ciències van fergrans progressos, en especial la psicologia, que es va fer mes quantitativa i va oferir noves dades sobre el pensament humà i la mida de la intel·ligència i del aprenentatge.
Els països desenvolupats es van veure en la obligació a millorar i ampliar l’ensenyança per les classes populars, per expandir la indústria, i així posar a treballadors més qualificats.
Dr. Decroly els seus interessos eren:la vida, en el sentit biològic i humà; la humanitatm que la entenia com un conjunt d’homes en societat; i el nen, que va dedicar tot el seu esforç.
ANTECEDENTS.
De Rosseau agafa l’idea de sobrevalorar l’entorn i la naturalesa, i el rebuig a la ciutat i la formulació a la pedagogia negativa.
L’autor que el va apropar més al nen va ser, Pestalozzi, la seva ensenyança estava basada en l’amor iunes bases que es tradueixen la majoria en realitzacions manuals.
Dins el camp de la psicologia, Claparède, qui va descriure el fenòmens de percepció sincrètica en els nens petits o Jonckheere, qui va aportar els elements per poder elaborar la teoria de la globalització que va redactar Decroly.
EL MOVIMENT DE L’ESCOLA NOVA
A Ginebra es va crear el Burear Internationales des Écoles Vouvelles quepretenia canalitzar i acollir les aportacions de tots els educadors que es comprometien amb un projecte de renovació escolar , on el centre fos el alumne especial segons les seves característiques, la seva història i els seus interessos.
Un dels promotors va ser Adolf Ferrière, qui va formular els 30 punts pragmàtics que van definir als pariticipans del moviment i van escriure les bases de lesseves aportacions pedagògiques.
El més important era considerar a l’alumne com el centre de l’activitat escolar, l’ensenyança havia de partir de la seva realitat, valorant l’activitat del nen com la seva font del desenvolupament i de l’aprenentatge, considerant l’escola com un espai ple de vida.
Els participants d’aquest moviments eren: Montessori, Ferrière, Cousinet, Bakule entre d’altres. Vanrealitzar una concertació pràctica de la teoria anteriorment escrita, aplicant els seus postulats en escoles experimentals que estaven situades en els diferents països de procedència i que van mostrar al mon el bon resultat de les seves tècniques didàctiques influenciant a les dees escoles durant dècades.
ELS MÈTODES GLOBALS D’ENSENYANÇA.
Entre la diversitat d’alternatives que hi havia dintreel moviment de les Escoles Noves, l’aportació decroliana va ser una de les mes importants i les realitzacions que s’anomenaven globalitzades, les metodologies aquestes reunien aquestes característiques:
Elaborar un programa escolar que tracti de temes significatius per l’alumnat
Els continguts no s’estructuraran per matèries o per temes,
Cada mètode adoptarà un procediment de treball propi.UNA VIDA I UNA OBRA AL SERVEI SE LA EDUCACIÓ I DELS NENS.
BREU BIOGRAFIA
Va néixer en una família burgesa i culta el 23 de juliol de 1871 a Renaix, el seu pare es va ocupar de l’educació dels seus fills.
Va estudiar medicina a la universitat de Gante, on es va especialitzar a psiquiatria.
Es va doctorar a la universitat de Brussel·les.
Va ser professor a la universitat de Brussel·les.
Vacrear una institució per el manteniment de deficients mentals precedents de famílies de classe mitjana, l’Institut Decroly.
Al 1907 va fundar l’Ècole de l’Ermitage deBurssel·les, on es va experimentat amb els alumnes els quals se’ls anomenava “normals” amb una metodologia basada en els principis pedagògics que es un extreure de l’experiència del institut.
FUNDAMENTS I PRINCIPIS PEDAGÒGICS....