Autores teorias clasica del juego

AUTORS

DECROLY, OVIDIO (1871 – 1932 )



Pedagog i metge belga, va néixer a Renaix i va morir a Brussel•les.
Va estudiar medicina a Gant i es va especialitzar en neurologia, de la qual més tard va seguir cursos a Berlín i París (1896-97). De tornada a Brussel•les, va obrir en el seu pròpia casa una escola per a nens anormals. Els encoratjadors resultats aconseguits amb els seusmètodes pedagògics li van dur a ampliar la seva labor docent als nens d’intel•ligència normal, per a això va obrir en 1907 en Ixelles la seva famosa «École pour la vie parell la vie» (Escola per a la vida mitjançant la vida). El seu mètode estava basat essencialment en el fenomen de la «globalització», és a dir , en el fet que l’atenció del nen es fixa en el conjunt de les coses abans que en les cosesparcialment considerades. També estimava preferents en el seu ensenyament aquelles arts o ciències que mantenien en el nen una comunicació immediata amb el temps i l’espai, obviant les assignatures espirituals i religioses. Entre les seves nombroses obres pedagògiques poden citar-se : La mesuri de l'intelligence chez l'enfant (1907), Li traitement et l'éducation donis enfants irréguliers (1915), Lavaig llibertar et l'éducation (1925), L'évolution de l'affectivité (1927) i La pratique donis tests mentaux (1928)

Per a Décroly, “el joc és una representació simbòlica de la realitat. El nen en el joc viu una realitat i s’entrena en aquesta realitat; per tant, en el joc el nen abstreu, raona i estableix una representació simbòlica de la vida, es prepara per viure.
També el joc suposa unabaixada de tensions; el nen es recrea, i gaudeix amb el joc.”

CLAPAREDE, EDOUARD ( 1873 -1940 )



Psicòleg i pedagog suís, figura principal en el camp de la psicologia infantil.
Va néixer a Ginebra, on va obtenir la llicenciatura en 1892 i el grau de doctor en 1897. Al seu terme va realitzar durant un any treballs clínics i experimentals en neuropatologia en l’hospital de la Salpêtrièrede París. En 1901, juntament amb el seu oncle Théodor Flournoy, va fundar Arxivis de Psychologie, que va dirigir fins a la seva mort. En 1904 va passar a ser director del laboratori psicològic del seu oncle, a qui va succeir com catedràtic en 1915. Va investigar alguns dels problemes de la psicologia experimental (especialment el del somni), de la neurologia clínica i de la conducta animal. Elseu punt de vista era funcional i biològic. Més endavant, va centrar el seu interès en el desenvolupament mental infantil i es va convertir en un precursor dels estudis científics sobre psicologia infantil. La seva obra més coneguda, Psicologia del nen (1905), ha estat traduïda a deu idiomes. En 1912 va fundar l' Institut J.J. Rousseau dedicat a la pedagogia científica. Durant molts anys va ocuparel càrrec de secretari del Congrés Internacional de Psicologia.

Claperade opina que el fons del joc està en l’actitud interna del subjecte davant la realitat. La conducta real es transforma en lúdica a través de la ficció.
La seva teoria afirma que “el joc permet manifestar el “jo”, desplegant la personalitat al màxim, sobretot quan no pot fer-se a través d’activitats més serioses. El joc ésper al nen el refugi on es compleixen els desitjos de jugar amb el prohibit, d’actuar com un adult. L’educador ha de permetre jugar als nens i, així facilitar les seves experiències individuals i col•lectives”

FRÖBEL, FEDERICO ( 1782 – 1852 )



Augusto Guillermo Federico Froebel (Fröbel) va néixer en 1782 en Oberweissbach i va morir en 1852.
Va ser professor en l' Escola Model deFrankfurt, a Frankfurt del Main, i des de 1806 fins a 1810 va treballar i va estudiar amb Johann Pestalozzi en Yverdon (Suïssa). En 1816 va fundar en Griesheim uneixi escola cridada Institut Universal de l' Educació Alemanya i en 1817 la va traslladar a Kelhau, prop de Rudolstadt, on va desenvolupar idees per a l' educació dels nens en edat preescolar, de 3 a 7 anys. Aquestes idees van culminar quan...