Autores

Dades generals de l’obra
Títol: Elogi de l’aigua
Autor: Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – 2002)
Cronologia: 1987
Tipologia: escultura exempta
Tècnica: l’encofrat
Material: formigó i acer
Mides: 7,20 x 12 x 6,5 m
Estil: abstracte
Tema: al·legòric
Localització: Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
Breu referència biogràfica
Eduardo Chillida és considerat un dels millorsescultors contemporanis. Després d’una lesió al genoll, fet que va obligar a deixar el futbol, va dedicar-se a la seva vocació artística.
Els primers passos artístics els va fer en el terreny de l’arquitectura, cosa que va deixar passar i es va dedicar a l’escultura i al dibuix el 1947.
L'artista basc va treballar la seva obra abstracta amb materials com el ferro, la fusta, formigó, lapedra,l’alabastre o el formigó , adaptant-se a les particularitats de cada material.
La integració de les seves escultures a l’entorn l’ha fet mereixedor del reconeixement artístic internacional. Les seves grans escultures es troben actualment a moltes ciutats del món. Gran part de la seva obra es pot contemplar a la seva Casa Museu Chillida-Leku, en una gran casa rural a Hernani.
La seva aportació a l’art elva fer mereixedor d’un gran nombre de premis nacionals i internacionals. Cal destacar el premi Príncipe de Asturias de les arts, guardonat el 1989.
Context històric
L’obra data finals del segle XX. Aquells temps Espanya es trobava en un moment de creixement tant econòmic com demogràfic. La ciutat de Barcelona, s’estava preparant per les Olimpiades del 1992.



Anàlisi formal
La tècnica quees va utilitzar quan es realitzà l’obra va ser l’encofrat: sistema de motlles temporals o permanents que s'utilitzen per donar forma al formigó o altres materials similars.
Composició
Elogi a l'aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones suspesa en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixenels apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla centrar-se tota la força expressiva de l 'escultura.
D'aquesta manera, Chillida aconsegueix que el material, en la seva pròpia limitació física, es manifesti molt més enllà a l'espai amb unes formes lliures i espontànies, que tradueixen en termes visuals unes preocupacions metafísiques del'escultor.
Chillida aconsegueix que apareguin en escena dos nous protagonistes: la gravetat i l'aire. La primera present en la capacitat de l'artista a aconseguir que una estructura tan pesada sembli lleugera, era levitant en els res desafianttotes les lleis físiques.
Pel quefa a l'aire, la seva presència no només es limita a embolicar l'espai de l'escultura, sinó que, d'alguna manera, és convertit perl'artista en un material més, sense el qual no seria possible la total comprensió de l'obra. Consegüentment, l'escultura presenta també un clar compenetració amb la naturalesa que l'envolta i els seus elements.
Visualment, gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que acull l’escultura, la seva bellesa i espectacularitat pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.Chillida elaborava el formigó a una fàbrica d’Arganda i segons l’escultor alguns van anar a espiar per intentar veure el procés d’elaboració. Una altra característica del formigó és que és relativament econòmic de fer i ràpid d’utilitzar.
El procés que es segueix per a dur a terme les grans peces de formigó armat és el següent:
1. Realitza una maqueta de la peça i la construeix amb porexpanl’escultura amb les seves mides reals
2. Es recobreix de fusta, fixa mitjançant cargols (l’encofrat)
3. S’enumeren les diferents peces de fusta que es desmunten per muntar-les en el lloc original, convertint-se el motlle de l’escultura que s’omplirà de formigó.
4. Un cop es solidifica i s’endureix, l’encofrat de fusta serà enretirat tot i que haurà deixat la seva empremta en l’acabat de la peça....