autors valencians

Quim Monzó
Va nàixer en Barcelona el 1952. Les seues novel.les se situen al marge de la producción posterior. Les característiques del seu món són l’esperit crític, l’univers ciutadà, l’atraccióper petites histories fragmentades de personatges anònims i la poetització de mites de la societat de consum i, per últim, l’elisió d’elements superflus.
Els motius centrals de la narrativa de Monzóvan des de la solitud existencial fins a la reflexió irónica sobre l’escriptura. A més del seus temes com el doble, la rebel.lió dels objectes o el trencament de la barrera entre els espais de laficció i la realitat, a partir del “El perquè de tot plegat” el seus contes tenxen a agrupar-se en dos pols temàtics: les l’alineació de la vida en parella i la reescriptura en clau irónica. La literaturaperiodística de Monzó proporciona un testimoni insustituible del seu temps. La temática central de la seua literatura són els tòpics i les mentides que envolten tots els aspectos de la vida quotidiana.Vicent Andrés Estellés
Estellés s’havia donat a conéixer el 1953. Es va reincorporar a la escena literaria en un moment de represa cultural que els seus llibres van contribuir a reforçar. En lapoesía d’Estellés hi ha la reconstrucció d’un món, explicat en la seua quotidianitat. Un discurs poètic oposat al de la poesía pura, perquè esquiva el pur joc verbal, el lirisme hermètic. En aquest mónl’amor tindrà una presencia molt circumstanciada. La mort no será tampoc cap entitat metafísica. Estellés inventaria la realitat a través de la seua poesía, el que l’ha portat a fer un autèntic frescde la València del seu temps. Açí, la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu amb predomini de la llengua col.loquial. Una altra aportació important d’Estellés és l’ús dereferents de la tradició literaria clàssica, de vegades amb una intenció paròdica o irónica.

Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol, f’arrel autobiofràfica, transcendeix la realitat i crea un...