Avaluació De Centres

METODOLOGIA DE L’AVALUACIÓ DE CENTRES

L’avaluació té tendència a ser considerada com una reflexió compartida sobre el que es fa , com un impuls cap al diàleg, ha de procurar facilitar la coordinació, la presa de decisions racionals en un procés de negociació i consens per a corregir errades i millorar el que es considera substancial, per a centrar esforços en nous plans. Hi ha una sèrie dedimensions i àmbits de l’avaluació que cal tenir en compte.

Finalitat d’aquesta.
Ètica, la manera de ser veraç, honest i respectar la confidencialitat.
Política, tenint en compte a qui pot beneficiar o perjudicar l’avaluació.
Agents, són els que participen ho han de participar de l’avaluació.
Objecte, prioritats, aspectes, categories...
Implicats, d’on o de qui es poden aconseguir dades.Fonts d’informació, documents més rellevants.
Procedimental, com obtenir informació amb quins instruments.
Context, analitzar el moment, problemàtica del procés.
Comunicació, del pla d’avaluació, de l’informe final, quan i com
Econòmiques, costos, beneficis
Metaavaluació millorant el procés.

Les preguntes que es formulen els agents d’una avaluació s’han de seleccionar per un conjunt decriteris significatius com ara: el grau d’importància que tenen, si són factibles i l’esforç que requereix obtenir la informació que demanen.

Per a Mestres l’avaluació d’un centre gira al voltant d’uns eixos bàsics que determinen les dimensions de l’avaluació i el corresponent grau d’equilibri. Cada eix es representa per dos extrems, aparentment oposats, que s’han d’entendre de manera integradaal formar part d’una mateixa dimensió, com més s’aprofundeix en un extrem, més s’ha de correspondre amb un plantejament de l’extrem oposat, per aconseguir equilibri de cadascun dels eixos i de tots entre si.

Per a la millora dels processos d’avaluació, es tenen en compte els dos extrems de cada eix, com més aprofundiment hi ha en un pol, més n’hi ha en l’altre i els dos pols s’integren en unaunitat interpretativa (sintesi creativa). A cada eix, el primer extrem correspon al que Mestres denomina Extrem fred mentre que el segon seria l’Extrem calent

Dins l’avaluació, és important esmentar l’Avaluació Global Diagnòstica. Aquesta té un plantejament comprensiu i participatiu i considera el fet educatiu com una realitat pluridimensional, interactiva i sistèmica. Partint del document peral centre Avaluació Global Diagnòstica(AGD) orientacions per a l’aplicació, que analitzem en relació als eixos de Mestres, trobem que:

REALITAT - MAPA MENTAL

Cal preguntar-se si s’avalua la realitat dels centres o el mapa mental (hi trobem les seves creences i opinions personals) que tenen els participants de l’avaluació, sobre aquests mateixos centres.

Aquest anàlisi de l’avaluacióglobal està centrat en un primer moment en el mapa mental a partir d’una visió global en base a la percepció individual aportada pel professorat, l’alumnat i les famílies a través de qüestionaris, centrant-se posteriorment en la realitat, amb les tècniques d’anàlisi documental, les entrevistes i els grups de discussió. Aquesta manera de fer, permet triangular la informació, apropar-se al coneixementde la realitat d’una manera lògica, conduint la investigació en funció de la informació emergent.

Pensem que el que és subjectiu té una realitat objectiva. Aquest model està basat en un plantejament comprensiu i participatiu, on es té en compte les opinions tant dels professionals com dels alumnes i pares i això determina molt la resta del procés. Considerem que conjuga ambdós aspectes, peruna banda li interessa conèixer el mapa mental de tots els implicats però, però en cap moment parteix d’aquesta com l’únic element per a l’avaluació ja que seguidament busca la realitat; amb això aconsegueix una visió global i compartida de la realitat del centre

TOT – PARTS

Convé analitzar les interrelacions de la part amb el tot. Existeixen models i instruments d’avaluació que consideren...