Avaluació De Programes, Centres i Professors

AVALUACIÓ DE PROGRAMES, CENTRES I PROFESSORS

GRUP 3: Jordi Álvarez, Caterina Florit, Jesús Marchante, Esther Sebastián

Consultor: Sr Xavier Chavarria Navarro / Setembre -11/ Febrer -12







PAC 1. SISTEMA D’INDICADORS (ESPANYA)








ÍNDEX DE CONTINGUT

INTRODUCCIÓ 2

ELS INDICADORS ARTICULADORS DE L’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU 3

EVOLUCIÓ INDICADORS DES DEL ANY 2000 I COMPARATIVA2010 RESPECTE A L’INDICADOR “ESCOLARITZACIÓ I ENTORN EDUCATIU” 5

ESTUDI INDICADORS ALUMNES PER GRUP I PROFESSOR I DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE: INFORME 2010. 8

REFLEXIÓ DE L’ORIENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES EDUCATIVES SEGONS ELS RESULTATS DEL SISTEMA D’INDICADORS. 11

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 16












INTRODUCCIÓ



L’avaluació en educació ha esdevingut una pràctica habitual i, fins itot, necessària. Per hom és sabut que cal que les Administracions Educatives coneguin i avaluïn el funcionament del Sistema Educatiu per a comprovar fins a quin punt s’assoleixen els objectius i es respecten els seus principis. En aquest sentit, l’avaluació esdevé un instrument indispensable per a donar a conèixer informació rellevant sobre la situació i l’evolució del sistema, per tal de poderorientar i facilitar la presa de decisions de les institucions educatives i de tots els sectors implicats en Educació. Tot el procés es pot articular al voltant d’aspectes bàsics identificatius de les propietats del sistema educatiu que esdevenen veritables punts de referència i criteris avaluatius com són: l’equitat, l’eficiència i el rendiment. En paraules de Stufflebeam (1987): l’avaluació és elprocés d’identificar, obtenir i proporcionar informació útil i descriptiva sobre el valor i el mèrit de les metes, la planificació, la realització i l’impacte d’un objecte determinat, a fi de servir de guia per a la presa de decisions, solucionar els problemes de responsabilitat i promoure la comprensió dels fenòmens implicats.

D’aquesta manera, trobem que la majoria de països avaluen elseu Sistema Educatiu, tot recollint dades estadístiques sobre l’educació nacional que es converteixen en indicadors, que mostren informació valuosa sobre el seu funcionament, els seus assoliments i les seves dificultats. Aquests indicadors solen ser dades descriptives, quantitatives, fàcils de recollir i de les quals es poden obtenir sèries evolutives al llarg del temps; que a més, formen unsistema interrelacionable: dades de context, dades de recursos, dades de processos crítics i dades de resultats. Els indicadors seleccionats poden variar segons la seva necessitat o significativitat, per tant, que un sistema disposi de més dades no vol dir que sigui més complet. En aquest sentit, podem dir que els indicadors en ensenyament donen referències concretes i comparables de la situacióeducativa dels diversos països, permetent així comparar la situació d’un país respecte d’un altre. Per tant, la seva funció és la recollida de dades quantitatives i comparatives a fi de facilitar el coneixement sobre el Sistema Educatiu i fonamentar les decisions sobre les reformes que s’ha d’emprendre. Dit d’una altra manera, es pretén descobrir quins factors contribueixen a una millora de la qualitatde l’ensenyament i sobre quins cal incidir per a tal fi. A partir de la discussió dels indicadors seleccionats es precisen els principals problemes i es defineixen les línies d’actuació prioritàries per a resoldre’ls.

Durant aquesta PAC 1 pretenem fer una anàlisi de la caracterització que es pot fer de la naturalesa dels indicadors dins dels sistema i la forma que aquests s’articulen iintenten descriure la idoneïtat dels processos educatius existents dins d’ell, així com també establir comparacions i treure conclusions de l’evolució que des del 2000 al 2010 han experimentat aquests en la descripció dels aspectes bàsics del sistema educatiu.




ELS INDICADORS ARTICULADORS DE L’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU

“Cuando comencé mi carrera en evaluación hace más de veinticinco años,...