Avaluacio de programes, centres i professors, uoc, modul 2

Mòdul 2
Avaluació i optimització dels programes educatius

Analitzar el compliment de cada un dels elements de la definició de Programa Educatiu de Robert Stake (pàg. 7, Mòdul 2) en el Programa de Salut del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ( veure www.xtec.es/pese/index.htm ) i les conseqüències que implica per a la seva avaluació.

Al Programa per a al Salut al’escola presentat per a realitzar l’activitat, es defineix per la incorporació de l’educació per a la salut a centres d’educació formalitzada amb objectius específics de millorar actituds i formes de vida.

Una recopilació d’objectius treballats i elaborats per portar-los a terme ja elaboren un programa, sense la necessitat de que siguin consensuades sota una entitat clarament definida, només basatsen pal·liar una necessitat real i necessitat existent.

Durant molt de temps no es sabien els efectes dels programes, l’avaluador no els coneixia bé, llavors no podia formular una investigació adequada a lesa necessitats i objectius que constituïen els programa, per tant si l’avaluador no coneix el programa no sabrà a què atribuir els resultats que observa; quedant així com a establert quel’avaluador ha de descobrir la realitat del programa amb una sèrie de procediments com ara el tipus de servei, on es posa l’èmfasi conceptual, la classe de personal que hi treballa, el marc en què es desenvolupa i l’organització que el patrocina.

Al Programa per a la Salut treballar en aquesta activitat, l’avaluador haurà de conèixer la realitat que envolta totes les necessitats que planteja elprograma en forma d’objectius per assumir, treballar i portar a terme mitjançant tallers, cursos, o xerrades, formant a professorats i a pares.
Per elaborar aquest programa haurien necessitat veure les problemàtiques que ens envolten i anar elaborant objectius per millorar les nostres realitats en àmbits en quant a nutrició, malalties de transmissió sexual, alteracions en alimentació, etc. Milloranti sempre en contacte amb la realitat i les necessitats noves que poden anar sorgint.

Els enfocaments més importants es que durant dues dècades es van considerar els programes com una eina desconeguda perquè no es sabia la conseqüència dels mateixos com ja hem esmentat anteriorment.
Com a característica, es va suggerir recolzar-se en la teoria de les ciències socials (McClintock -1987-)incorporant metàfores, models causals i mapes conceptuals com podem veure al PESE (exemple de mapa conceptual a tallers d’higiene i salut.).
A vegades els programes poden ser complexes ja que poden interactuar factors diferents en una mateixa problemàtica. Al PESE figuren varies problemàtiques on algunes d’elles es poden trobar relacionades a la realitat com podem veure també al mapa conceptual deltaller de salut i higiene.

E.R House (1993), fa ressò donant importància a la naturalesa o al que es substancial per al programa, i en un segon pla, el mètode i l’enfocament emprat per fer l’avaluació abandonant la teoria de la regularitat de Hume. Així mateix, els programes i els seus resultats seran interpretats com un objecte d’estudi ja que les relacions causa-efecte no són precises.

Unaltre enfocament se’l va donar Cook i Campbell (1979), on basaven les seves idees en programes estandarditzats i sense marge d’error, invariable.
Però això va quedar en idea ja que els programes van o poden anar canviant per diferents causes.

Com a conclusió en referència als enfocaments de l’avaluador respecte a programes i la seva evolució concretem idees després de diverses polèmiques en quel’avaluador ha de perfilar un model dinàmic i canviant i per altra banda, estudiar el procés i els resultats simultàniament. Amb tot això i respecte al PESE, l’avaluació d’aquests programes i intervencions han d’anar de la mà amb la realitat i els seus canvis ja que algunes intervencions que es realitzen varien i són molt concretes i específiques i l’avaluació passa ser col·lectiva.

Els...