Avaluació externa del projecte i la memòria de la intervenció terapèutica i preventiva en menors, fills i filles de dones víctimes de violència de gènere, de l’equip d’intervenció en violència de gènere de l’ajuntament

Memòria final



Avaluació externa del Projecte i la Memòria de la Intervenció terapèutica i preventiva en menors, fills i filles de dones víctimes de violència de gènere, de l’Equip d’Intervenció en Violència de Gènere de l’Ajuntament de Girona


Jordi Pruneda Vellvehí
2007















Agraïments
Al tutor Miquel Barnera

A les aportacions i discussió d’idees –perordre cronològic- de:
Montse Nebot
Antoni Vives
Josep M. Fericgla
Carmen Boix
Tot i així, soc l’únic responsable del contingut d’aquesta memòria.


Índex

1 Descripció del centre 3

1.1 Descripció de l'àmbit material 3

1.2 Presentació del centre 4

1.3 Organigrama 4

1.4 La funció del servei 4

1.5 El "Projecte de Menors" dins el servei 5

2 Dedicació 6

3Objectius del treball 6

3.1 Tasca general assumida 6

3.2 Especificació de la tasca 6

3.3 Avaluació externa 7

4 Les aportacions al centre. El desenvolupament de les tasques 9

4.1 Aportació de les meves tasques a l' objectiu del centre 9

4.1.1 Què representen les tasques en el centre 9

4.1.2 Altres tasques 28

4.2 Resultats 31

4.2.1 Avaluació externa 31

4.3Discussió. Recomanacions 35

5 Aplicacions de coneixements teòrics a la tasca 36

Bibliografia 37

Bibliografia estudiada 37

Altra bibliografia de referència 38

Annex 1 39










Descripció del centre


1 Descripció de l'àmbit material

La violència de gènere (VG) posa de relleu el que és polític a les relacions privades. Abans aquest àmbit era denominatoficialment “violència domèstica”, no sense polèmica; des de la recent LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género[1] es va "tancar" la polèmica, consolidant-se el concepte "violència de gènere". No és un canvi intranscendent: es passa de concebre el fenomen en funció del lloc dels fets, com a quelcom privat, que passa dins un domicili, aconcebre'l com un efecte -el més punyent- d'una desigualtat estructural a la societat, per raó del sexe, i construïda socialment. D'aquí el concepte “gènere”.

Per parlar de VG calen quatre condicions en els fets:
1) L'agressor: en general és un home.
2) La víctima: és del sexe contrari.
3) La causa: la socialització de gènere, dominació en els homes, submissió en les dones.
4)L'objectiu: el control de la víctima en el seu rol de gènere.

És important aclarir bé això d'entrada perquè aquest concepte, tot i participar de la clínica, va més enllà d'allò típicament clínic. No ens ha de portar necessàriament a un trastorn. Pel contrari, és fonamentalment un assumpte de drets humans, per la subjugació d'uns éssers humans a altres, només pel fet de ser d'un sexe determinat.

Noés casual que la Real Academia Española (92,5% homes), s'hagi oposat a l'expressió que relaciona violència amb gènere, al informar de la dita llei. Els defensors i defensores de tal relació observen que: "... provoca muchos resquemores es porque estamos hablando de política y de nuestra propia vida. Política es la preferencia mostrada por la RAE por la expresión "violencia doméstica". Nosotrasmismas la hemos utilizado, pero nos dimos cuenta de que en ella había una ambigüedad fundamental, pues oculta tanto la asimetría fundamental entre la violencia cometida por hombres contra mujeres y la violencia de mujeres contra hombres, como la existencia de un tejido continuo de discriminaciones y violencias contra las mujeres de la que los asesinatos son la más brutal expresión. Desde lahostilidad explícita o implícita a la Ley contra la violencia de género se nos habla de "dificultades de convivencia", de "resentimientos", de "amor, desamor y odio", de "patologías", de falta de "formación matrimonial" y "compromiso conyugal", de "frustraciones sociales", etc. Fórmulas de las que algunas son abiertamente reaccionarias, otras no dicen absolutamente nada y las restantes pueden tener un...