Avanguardia artisticas

|
Avantguardes artístiques
|
|

Manel Estrems
Curs: 1 bat C
|

Avantguardisme
L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació oexpressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.

Context històric
En el moment en què van sorgir les avantguardesartístiques, Europa vivia una profunda crisi, que va desencadenar en la Primera Guerra Mundial, i llavors, en l'evidència dels límits del sistema capitalista. Si bé fins el 1914 els socialistes són els únics que parlen de "l'enfonsament del capitalisme", com assenyala Arnold Hauser, també altres sectors havien percebut abans els límits d'un model de vida que privilegiava els diners, la producció i elsvalors de canvi davant l'home.
El resultat d'això va ser la pobresa i l'encasellament artístic contra els que van reaccionar ja al 1905, Pablo Picasso i Georges Braque amb les seves exposicions cubistes, i el futurisme que, al 1909, llança el seu primer manifest d'aposta al futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avenços de la modernitat científica i tecnològica: Es coneguda la frase deMarinetti: "Un automòbil de carrera es més bell que la Victòria de Samotràcia".
Així es donen els primers passos de l'avantguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincideix, lògicament, amb la Primera Guerra Mundial, amb la consciència de l'absurd sacrifici que suposava, i amb la promesa d'una vida diferent alentada pel triomf de la revolució socialista a Rússia.
Corrien els diesde 1916 quan a Zurich (territori neutral durant la guerra), Tristan Tzara un poeta i filòsof romanès, pròfug de les seves obligacions militars, va decidir fundar el "Cabaret Voltaire". Aquesta acta de fundació del dadaisme, explosió nihilista que proposava el rebuig total:
"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques,s'han fet perquè respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafio a que després continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."
(Louis Aragon, poeta francès).
Aquest desig de destrucció de tot l'establert va portar als dadaistes, per tal de ser coherents, a rebutjar-se a si mateixos: la pròpia destrucció.Alguns dels partidaris de Dadà, dirigits per André Breton, van pensar que les circumstàncies exigien no sols l'anarquia i la destrucció sinó també la proposta; és així que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura surrealista.
La fúria Dadà havia estat el pas primer i indispensable, però havia arribat als seus límits. Bretón i els surrealistes (esa dir: superrealistes) uneixen la sentència d'Arthur Rimbaud (que amb Charles Baudelaire, Comte de Lautréamont, Alfred Jarry, Van Gogh i altres artistes del segle XIX seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): "s'ha de canviar la vida", amb aquella de Karl Marx: "s'ha de transformar el món". Sorgeix així el surrealisme al servei de la revolució que pretenia recuperar allò que al'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seva essència més pura, el seu Jo bàsic i autèntic.
A través de la recuperació de l'inconscient, dels somnis (són els dies de Sigmund Freud i dels orígens de la psicoanàlisi), de deixar-li el pas lliure a les passions i els desitjos, de l'escriptura automàtica (que més tard qüestionarien com a tècnica), de...