Avantguardisme a catalunya

3. L’avantguardisme a Catalunya

Barcelona és la ciutat europea que més aviat propicia l’avantguardisme plàstic, juntament amb París. El galerista Josep Dalmau introdueix la pintura cubista el1912. El primer cal•ligrama català és de R. Nogueras Oller, del 1905 i es titula "Les tenebroses", però no el podem considerar encara avantguardista, perquè el tema no ho és. Els seguidors catalans veuenen aquests moviments una manera de tornar-se internacionals i cosmopolites, tot això entre les acaballes del Modernisme i el Noucentisme.
La crisi del Noucentisme provoca que els intel•lectuals facincamí individualment, desmarcats del poder. Els modernistes donen suport als avantguardistes, sobretot pel seu rebuig a la classe burgesa, la valoració de la joventut i la recerca de l'art total i dela creació artística. Gabriel Alomar (modernista) ja havia fet servir el mot FUTURISME el 1904, abans que Marinetti, però són futurismes diferents: Alomar és d'ideologia política federalista , untipus de nacionalisme que també tindran els avantguardistes catalans. Els avantguardistes també critiquen als noucentistes i l'academicisme de la cultura oficial, però alguns noucentistes van assajarformes noves de tipus avantguardista, com Joaquim Folguera, López-Picó i Eugeni d'Ors.
L'avantguardisme també coincideix amb un altre tipus de literatura, que ja no encaixa en cap d’aquestes tres i quees descriu breument com a "Literatura a partir dels anys 20". Conté estils i autors tan remarcables com:
-La "poesia pura" de Paul Valéry a França i de Carles Riba a Catalunya. És una poesia depurada,tancada en si mateixa, amb molt rigor formal i intel•lectual.
-La novel•la psicològica de Marcel Proust, la de la memòria personal i el discurs de la consciència. A Catalunya, després que el gèneredesaparegués per culpa dels noucentistes, Sagarra, i Puig i Ferrater fan renéixer la novel•la i s’hi afegeixen nous autors, com Cèsar August Jordana, Miquel Llor, Francesc Trabal, Sebastià Juan Arbó...