Avatguardes a Catalunya i Europa
Després de llegir detingudament, he triat les següents lectures per la realització de la primera avaluació continuada:
- Del primer bloc, “Llegir dibuixos o mirar textos (tradició de la poesia visual)”, dins La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual, Barcelona: Edicions 62, p. 25-43 (2003) de Enric Bou.
- Del segonbloc, “Cinema i avantguardes artístiques”, dins Cinema, modernitat i avantguarda, València / Barcelona: Edicions 3 i 4, p. 99-127 (2000) de Joan M. Minguet Batllori.
Començarem per argumentar les raons de l’elecció de la tria de la lectura del primer bloc“Llegir dibuixos o mirar textos (tradició de la poesia visual)” d’Enric Bou. Per mitjà d’aquesta lectura, el missatge que he entès que l’autorha volgut transmetre es quina es la nostra actitud com a lectors, llegint el text de forma més minuciosa i prestant més atenció sobre el mateix, i , fins i tot, ens fa replantejar-nos la forma de “com llegim” i ens planteja realizar-lo desde un altra prima, un altra llum. Ens apropa al epicentre de la creació del signe lingüístic on es fusiona el significant amb el significat.
L’autor ens exposacom la imatge ocupa un lloc privilegiat arrel del paper que desenvolupa la poesia visual en las vanguardies desde un prisma històric, si més no, molts autors desde l’antiguitat, han provat de relacionar la imatge i la paraula.
He triat aquesta lectura doncs ens intenta mostrar una forma diferent de llegir poesia, la visual.
Per altra banda, pel que fa a la resta de lectures que podíemtriar d’aquest bloc 1, he descartat, primerament, la lectura “Pintors i poetes cubistes i futuristes. Una teoria de la primera avantguarda”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. XL, p. 49-95. [selecció: p. 49-82] de Jaume Vallcorba ja que arrel del debat que s’ha dut a terme a l’aula de l’assignatura “Avantguardes i literatura a Europa i Catalunya” l’he pogut analitzar ambmés profunditat i apreciar la dificultat que presenta la seva lectura, sobretot per que part de la lectura es trova escrit en francés, ja que Vallcorba fa referències a articles d’escriptors de les vanguardies i els manté en la seva llengua original. En ell, Vallcorba ens proposa definir la frontera que separa els moviments de vanguardia que normalment trobem englobats en dos grans grups: elsurrealisme/dadaisme i el cubisme/futurisme. L’autor ens avisa que a la seva definició les vanguardies son generalitzades com a un moviment comú de rebeldía a la tradició i al treball artístic però es una definició equivocada ja que els moviments, com ara el cubisme i futurisme, tenen bases teòriques diferents. El futurisme apareix subordinat al cubisme i l’autor no acepta la postura de GuillaumeApollinaire que pensa que aquesta crea confusió a l’hora de posar els límits als moviments de vanguardia.
Per altra banda, podíem triar la lectura “Sobre les avantguardes”, dins La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual, Barcelona: Edicions 62, p. 7-23. Publicat anteriorment dins Pere Gabriel (dir.) (1997) Història de la cultura catalana, vol VIII: Primeres avantguardes 1918-1930,Barcelona: Edicions 62, p. 17-29; i recollit dins Joaquim Molas (2005) Les avantguardes literàries a Catalunya. Bibliografia i antologia crítica, Frankfurt / Madrid: Vervuert / Iberoamericana, p. 85-99. de Joaquim Molas. He descartat aquesta lectura ja que no l’he trobat tan interessant com la meva elecció “Llegir dibuixos o mirar textos” de Enric Bou. El que ens pretén oferir Joaquim Molas es unabibliografía molt completa pel que fa a les obres literàries, manifestos, revistes com critiques de les vanguardies. Fa especial referencia a Gabriel Alomar, Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Pappasseit i especialment J.V. Foix, però també sobre el Grup ultraista mallorquí i el Grup de Sabadell, així com sobre Joan Miró, Salvador Dalí i l'ADLAN.
Pel que fa al segon bloc, i tal com he anunciat a...
Regístrate para leer el documento completo.