Aïda, Verdi


Aïda
Giuseppe Verdi









Universitat de Barcelona
Índex

1. L’autor, Giuseppe Verdi .................................................................................. 3
2. L’obra ...................................................................................................................... 5
3. Desenvolupament.............................................................................................. 8
4. Apreciació subjectiva ...................................................................................... 10
5. Bibliografia .......................................................................................................... 12

























1. L’autor, Giuseppe Verdi
(Roncole, 1813 – Milà, 1901)

Sobrela base de la tradició heretada de G. Rossini, V. Bellini i G. Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia.
Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havientraslladat als voltants de Busseto. D’aquest matrimoni nasqueren dos fills, Giuseppe i Giuseppa Francesca i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué fer creure més endavant. La seva primera formació musical, quan tenia tres anys, la rebé de l’organista de Roncole, Pietro Baistrocchi el qual l’ensenyà, a més, a llegir i escriure. A onze anys, per tal de continuar elsestudis generals, es traslladà a Busseto, on durant quatre anys tingué com a mestre de contrapunt Ferdinando Provesi. A Busseto conegué el comerciant Antonio Barezzi, músic afeccionat i fundador de la Societat Filharmònica de la ciutat, que esdevingué un personatge capital en la vida del compositor i es convertí, de fet, en un segon pare, el seu benefactor i, uns quants anys després en el seusogre.
El 1832, Barezzi convencé Carlo Verdi per tal que demanés una beca per al seu fill al Monte di Pietà, que li fou concedida per a l’any següent. Giuseppe es traslladà a Milà el mateix 1832, però no superà l’examen d’accés al conservatori per qüestions burocràtiques. Llavors esdevingué alumne de Vincenzo Lavigna, amb el qual, segons el mateix Verdi, estudià contrapunt però no orquestració nitècnica dramàtica. El 1833, arran de la mort de Provesi, el seu antic professor, tingué l’oportunitat de succeir-lo com a mestre de capella i organista de San Bartolomeo i com a director de la Societat Filharmònica a Busseto.
El 4 de maig del 1836 es casà amb Margherita Barezzi. Aquesta època estigué marcada per les seves primeres incursions en el món de l’òpera i per les desgràcies familiars. Laseva primera òpera representada fou Oberto, conte di San Bonifacio. La composició de l’obra estigué molt influïda per la mort dels seus dos fills.
El fet més decisiu de la seva carrera abans de l’estrena de Rigoletto tingué lloc quan Merelli el convencé perquè s’enfrontés a un llibret de Temistocle Solera que havia rebutjat Otto Nicolai. L’èxit aconseguit per aquesta tercera òpera, Nabucodonosor,fou impressionant ja el dia de la seva estrena, el març del 1842. Nabuco introduí Verdi en l’alta societat de Milà i portà el seu nom a tots els teatres importants del món. Aquesta va ser la primera d’una sèrie d’òperes en les quals els arguments històrics, els llibrets tendenciosos i el paper gairbé protagonista del cor catalitzaren el sentiment patriòtic que vivia Itàlia en aquell moment. L’òperaErnani li reportà un estatus social i econòmic que el convertí, ja en aquell moment, en el compositor italià més ben pagat.
Els gairebé deu anys que van de l’estrena de Nabucco a la de Rigoletto foren, doncs, d’intensa activitat: compongué dotze òperes i en revisà dues completament.
El 1846, malgrat les pressions dels empresaris, l’excés de feina li dugué problemes de salut que l’obligaren a...