B021 Estructura Econòmica I Financera

Blancafort
Economia de l’Empresa

Preparació PAU (Logse)
B021: Estructura econòmica i financera de l’empresa

1. Fonts de finançament propi.
El finançament propi o recursos propis tenen caràcter estable dins de l’empresa, ja que no
tenen data de devolució. Són els que més risc tenen ja que les aportacions dels socis, en cas
de fallida de l’empresa i conseqüent liquidació,seran les últimes entornar, desprès de que
s’hagin cancel·lat els deutes amb els creditors.
En tenim de dos tipus:
Finançament propi intern.
o

Fons de finançament propi intern d’enriquiment: són les reserves.

o

Fons de finançament propi intern de manteniment: són les amortitzacions i les
provisions. Tracten de conservar la capacitat productiva de l’empresa i el seu
patrimoni net.
Les amortitzacions son fontsfinanceres que s’utilitzen per substituir
l’immobilitzat un cop s’hagi depreciat en la seva totalitat. És l’expressió
comptable del repartiment (periodificació) del cost d’adquisició de l’immobilitzat
en exercicis successius que reflexa la pèrdua del valor del bé.
Les provisions fan referència a la dotació que realitzen les empreses per poder
fer front a algunes pèrdues que encara no s’han produït (per lapossible
disminució en el valor d’alguns bens) o a futures despeses (com pagament
d’impostos).

Finançament propi extern.
És la aportació dels socis. El capital amb el que es constitueix l’empresa o les diferents
ampliacions de capital que es fan periòdicament per tal d’augmentar les inversions i
incrementar la seva capacitat.
2. Fons de finançament aliè.
Consisteix en la cessió d’una determinadaquantitat de diner a una persona física o jurídica
durant un període de temps pactat. A canvi, l’entitat financera obté una retribució en concepte
d’interessos per la quantitat que ha deixat i pel risc d’impagament de l’operació.
Es tracta d’operacions d’actiu per l’entitat que proporciona el finançament perquè serà un dret
de cobrament i operacions de passiu per l’entitat que obté aquestfinançament ja que es genera
una obligació de pagament.
Dos elements condicionen les condicions i delimiten la seva classificació:
1. L’instrument utilitzat per establir la relació entre l’entitat que cedeix i la que obté el
finançament.
2. El termini o període de pagament.
La classificació més habitual d’aquest instruments financers es fa en funció del termini
d’amortització:
1. Instruments de finançamenta llarg termini, com els préstecs, lísing o rènting. Són
aquells que tenen lloc durant un període de temps superior a un exercici econòmic,
normalment un any.
2. Instruments a curt termini, com la pòlissa de crèdit, el descompte comercial, el
facturatge, el confirming i els avals.
Els principals components del finançament aliè són:
1.
2.
3.
4.
5.

El risc.
L’import.
El termini.
Les comissions.Els tipus d’interès.

2.1 Instruments de finançament aliè a llarg termini.
Departament de Ciències Socials (Professor: Joaquim Itchart)

pàgina: 1

Blancafort
Economia de l’Empresa

Preparació PAU (Logse)
B021: Estructura econòmica i financera de l’empresa

El Préstec.
És una operació en la qual l’entitat financera lliura a un client una quantitat de diners,
obligant a aquest últim a restituiraquesta quantitat en base a un pla d’amortització
pactat, més els interessos corresponents. És una operació de cessió de capital a llarg
termini per la realització d’una activitat concreta, amb termini de devolució i periodicitat
d’amortització prèviament pactats. L’amortització es realitza mitjançant quotes
periòdiques formades per capital i interessos. Es divideixen en dos grups:
o

Préstecspersonals, són utilitzats preferentment per l’adquisició de bens
mobles i serveis, la garantia recau sobre el titular de l’operació, que ha de
respondre amb el seu patrimoni actual i futur. Els terminis de devolució
acostumen a ser inferiors a set anys.

o

Préstecs amb garantia real, la principal característica és que tenen com a
garantia l’immoble que es compra, normalment aquest tipus de préstec...