Bachillerato

La novel·la caballeresca: és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, jaque els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.

Croniques historiques: les cronquies erutideses la mes important, va ser la Gesta comitum barchinonensium et regum Aragoniae, escrita al monetir de ripoll en el segle 13.
Pel que fa la poesia epica popular, no ha previngut cap canço de gesta sencera. Però els derrers estudis han confirmatl’existència de cançons d gesta que narraven alguns fets importants de la Catalunya medieval.
A partir daqui van sorgir les croniques historiques en llengua catalana, les anomenades quatre grans croniques. Tre d’elles presenten grans indicis de cançons de gesta prosificades.

Cronica de jaume I: El llibre dels feits. Es un llibre biografic, es la primera de les quatre croniques (1240 – 1274)participacio directa del rei Jaume I el conqueridor , dictava als copistes els seus records i vivències. El narrador ho explicava en primera persona del plural (Nos Majestàtic).

Cronica de Bernat Desclot: El llibre del rei En Pere. Va ser redactada entre el 1283 i el 1288 per bernat desclot, que podria tractar-se del funcionari de la cancelleria reial conegut tambe com a bernat escrivà. La principalfinalitat d’aquesta cronica es glorificar la figura del rei Pere II el Gran (1276-1285), contemporani de l’autor que sovint es presentant amb trets cavallerescos de ressonàncie arturiques.

La cronica de ramon muntaner: Nescut a Peralada el 1265. El va impressionar el rei jaume I. De gran va participar en la conquesta de menorca i en l’expedició catalana a orient dirigida per Roger de Flor.Capita del almogavers, va começar a escriure la seva cronica , la mes extensa de totes quatre, l’any 1325 a Xirivella. Muntaner es un dels principals protagonistes de la cronica, que es sobretot un llibre de memòries, narra els fets remarcant la seva presencia per presencia de un orador. Compertien una mateixa llengua. Va morir a eivissa el 1336.

La crònica de Pere el cerimoniós: Pere III elcerimoniós (1319-1387) va promoure la redacció d’obres historiografiques i va reformar la cancellaria reial. El seu taranna politic de caire absolutista, el va acostar el concepte de monarca renaixentista astut i autoritari. Pere III va dictar l darrera de les quatre grans croniques. Es una cronica autoritarie i te una finalitat propagandistica.


Francesc Eiximenis: Nascut a Girona al 1330. Des depetit va entra a l’ordre franciscà i va viatjar per diferents ciutats europees. Al 1374 va aconseguir el títol mestre en teologia a la universitat de Tolosa. Conegut de Benet XIII, fou nomenat bisbe d’Elna poc abans d morir, el 1408, al concili que va tindre lloc a Perpinyà.
Eiximenis defensava la moral tradicional basada en fonaments del criticisme. La seva obra mes important va ser “LoCrestià”, una obra de caràcter enciclopèdic que presentava una síntesi de filosofia, teologia i religió cristianes, destinada a reformar la societat de la època.
Malgrat la complexitat temàtica, la seva prosa era planera. Exposa veritats i principia partir d’una argumentació molt detallada i els exemplaritat amb histories o anècdotes pintoresques, miracles i altres fets de la fabulació popular.

SantVicenç Ferrer: Nascut a Valencia el 1350. Entra a l’ordre dels dominics i estudia lògica, filosofia i teologia a Valencia, Lleida, Barcelona i Tolosa. Va portar a terme una croada evangelitzadora per tot Europa a través dels seus sermons, dels quals en resten 280. Va morí a Vannes (Occitània) el 1419.
Els sermons so n una critica dels costums socials, considerats corruptes i perjudicials...