BACHILLERATO

L'ÀNTIC RÈGIM.
L'economia de l'Antic Règim era bàsicament rural. La majoria de la població es dedicava a les tasques agricoles i amb això va sorgir gairebé un 70% de la producció de béns.

LA PROPIETAT DE LA TERRA.
L'agricultura era la font de riquesa més important. Hi havia terres que eren de propietat privada, mentre que les altres estaven vinculades amb un títol nobiliari, l'esglèsia, unmunicipi o la corona.

SENYORIA TERRITORIAL: era el conjunt de terres que estaven en mans d'un senyor.
Constava de la reserva senyoral: eren les terres que tenien major producció i les reservava per l'explotació directa del senyor. La resta del territori es dividia en parcel·les anomenades masos, aquests masos eren cedits pel senyor a homes lliures, que treballaven la terra a canvi de pagarimpostos o a serfs que li havien d'assegurar prestacions.

ELS DRETS SENYORALS.
Eren un conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtud del domini que tenien sobre la terra.
DRETS TERRITORIALS: provenien de l'explotació econòmica de les seves propietats; els pagesos havien de fer una sèrie de feines (prestacions personals) a la reserva senyoral i havien de lliurar un tant percentde les collites de les terres que treballaven. El senyor exigia unes taxes per la utilització dels monopolis senyorals.
SENYORIA JURIDICCIONAL: Incloïa no només terres pròpies, sinó terres alienes (propietaris alodials). El senyor també treia profit econòmic.
DELME: Obligació que tenien els pagesos d'entregar la desena part de les collites a l'esglèsia per assegurar el manteniment del clero idel culte.

UNA PRODUCCIÓ INSUFICIENT.
Agricultura de subsistència: dedicada al policonreu bàsicament de cereals. No hi havia cap especialització i el comerç era escàs (autoconsum).
Dos tipus d'explotació diferents:
1)Conreu de camps oberts(openfields): es produien cereals i s'hi practicava el guaret.
2)Terres comunals:dedicades a boscus o pastures(beneficiava a tota la comunitat pagesa).Crisi de subsitència: Les collites marcaven el ritme de l'economia. Uns quants anys seguits de males collites van provocar l'escassetat dels aliments. Aquestes crisis generaven fam i desnutrició i sovint desembarcaven en protestes, anomenades revoltes del pa. Aquestes s'iniciaven com a conseqüència de l'augment de preu dels aliments bàsics:patates, cereals... Aleshores la multitud exigia al'autoritat que obliguès als fariners a posar en venda tot el que tenien guardat als magatzems. Altes vegades la població assaltava els establiments i venien ells el pa a un preu considerable.

UNA POBLACIÓ ESTANCADA.
La subalimentació, la falta d'higiene i els escassos mèdics, van provocar una mortalitat elevada, que era molt greu en el cas dels nens. Això va provocar que l'esperança de vida sigui mésbaixa i la mitjana de edat dels adults estava entres els 45 anys. La natalitat també era mitjana: 5 fills per dona.
Quan hi havia un augment demogràfic, la producció d'aliments era incapaç de crèixer al mateix ritme. Les malalties i les epidèmies s'acarnissaven amb una població subalimentada,i provocaven una mortalitat catastròfica. Aquestes crisis, eren la causa de l'estancament demogràfic allarg termini.

LA INDÚSTRIA TRADICIONAL I LES MANUFACTURES.
La familia pagesa s'encarregava de treballar la terra, i elaborar productes de consum domèstic. A les ciutats hi havia una producció artesana, controlada pels GREMIS: agrupacions de artesans que controlaven el volum de producció, tècniques ultilitzades i preus de venda.
L'augment de la demanda de productes a partir del S.XVl i XVll vaestimular els comerciants i també alguns artesans a buscar nous sistemes productius per tal d'evitar, el control gremial.
Durant el S.XVlll es va difondre un altre model de producció industrial.
MANUFACTURES: establiments subvencionats, impulsats per l'Estat o d'iniciativa privada, on s'elaboraven determinats articles de luxe.

LA INSUFICIÈNCIA DELS TRANSPORTS.
A l'Antic Règim, la xarxa de...