Bachillerato

Literatura catalana
Poesia

Fenòmens de contacte vocàlic:
* Sinalefa:
Una sinalefa es un fenomen fonètic que consisteix en pronunciar en una sola unitat l’última síl·laba d’una paraula acabada en vocal i la primera de la següent, si comença per vocal, podent estar precedida d’hac muda.
...contemplo el mar i el cel, i llur grandesa...
(Jacint Verdaguer)
* Elisió:
L’elisióconsisteix en la perduda d’una vocal o grup de vocals al final d’una paraula situada davant d’una altre paraula que comença per vocal. A la mètrica d’un poema aquest fenomen pot confondre’s amb la sinalefa, ja que serveix per disminuir el còmput total de síl·labes del vers, però en realitat a la sinalefa no desapareix totalment el timbre de la vocal.
Recorda sempre això, Sepharad.
(Salvador Espriu)* Hiat:
El hiat es un recurs mètric que permet invertir la sinalefa, és a dir, separar l’ultima vocal d’una paraula i la primera de la següent. En altres paraules, es la trobada de dues vocals que no formen un diftong. El hiat és acceptat quan una de les dues vocals està accentuada, de manera que si intentem produir una sinalefa ens trobem amb un efecte forçat pel que fa al so.
A cada instant,i en els segles em moc.
(Josep Vicenç Foix)

Hemistiqui:
Es denomina hemistiqui a la meitat o al fragment d’un vers que es mesura a la mètrica com si fos un vers sencer, i va separada de l’altra meitat per una pausa a l’entonació o cesura.
Colguen les gents, / ab alegria festes.
(Ausiàs March)
Cesura:
La cesura es l’espai o pausa dins d’un vers, separant dues parts anomenades hemistiquis.No fuig de veure’s / en l’ull de boira.
(Gabriel Ferrater)
Art Major:
Són aquells versos que tenen més de vuit síl·labes, en contraposició als versos d’art menor. Sol estar considerat més apropiat per temes greus i s’utilitza més a la lírica culta que a la popular.
El llamp, el tro, la majestat revelen...
(Josep Carner)
Art Menor:
Els versos d’art menor són aquells que tenen vuit o menyssíl·labes, en contraposició als d’art major.
Joiós caçador, passa;
Busca més brava caça
I deixa’m quiet a mi...
(Teodor Llorente)
Rima:
* Consonant:
La rima consonant (o rima perfecta, o total) és la que es produeix entre dos o més versos, quan els fonemes de les seves últimes paraules coincideixen a partir de la vocal accentuada.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
En lletra claracontaria el fet.
Temps era tems hi hagué la vaca cega:
Jo sóc la vaca de la mala llet.
(Pere Quart)
* Assonant:
Els versos que rimen de forma assonant són aquells a l’ultima paraula del vers que coincideix les vocals accentuades de cada síl·laba a partir de l’ultima vocal tònica. Això exclou a les vocals no accentuades.
Al mirador del castell
Blancaflor està asseguda.
Amb una pinteta d’orSos cabells pentina i nua.
(Anònim)
* Masculina:
A la mètrica poètica catalana, rima masculina fa referència a les rimes en paraula aguda. Per extensió es coneixen com a versos masculins aquells que tenen una rima masculina.
Quan la passada del vent afina
La tara tèbia del mes d’agost
Penges com una morta gavina
Dalt de la pedra grisa del rost.
(J. M. de Sagarra)
* Femenina:
Larima femenina és aquella que els seus versos acaben en paraula plana o esdrúixola.
Quan la passada del vent afina
La tara tèbia del mes d’agost
Penges com una morta gavina
Dalt de la pedra grisa del rost.
(J. M. de Sagarra)
Versos blancs:
El vers blanc és un tipus de composició poètica, que es caracteritza per tenir una mètrica regular i mancar de rima.
Feu de mi lo que us plàcia, fullaseca
de les que el vent s’emporta, o gota d’aigua
de les que el sol sobre l’herbei eixuga,
o, si voleu, baboia de l’escarni.
(Jacint Verdaguer)
Apariat:
Agrupació de dos versos amb una sola rima.
-No sabets nulla oració?
-No, cavall, sí Déus me perdó.
-E com havets viscut així?
-De pa, e de carn, e de vi.
(Anònim)
Tercet:
Combinació de tres versos. Els més utilitzats han estat els...