bachillerato

La revoluci burgesa a Espanya no segu el model revolucionari francs o britnic, sin que es va produir amb una transici lenta de lantic rgim al nou Estat burgs. De 1808 a 1875 shi poden distingir tresgrans etapes lenfrontament entre absolutisme i liberalisme (regnat de Ferran VII, 1808-1833), la formaci de lEstat liberal (regnat dIsabel II, 1833-1868) i lintent frustrat de crear un rgim democrtic(Sexenni Democrtic, 1868-1875). Espanya fou envada pels exrcits napolenics el 1808. Carles IV i Ferran VII van cedir el tron a Josep I Bonaparte i van marxar a Frana, mentre esclatava la rebellicontra els francesos. Una Junta Suprema va assumir lautoritat mxima de lEstat. Les Corts van aprovar la Constituci de 1812, que reconeixia la sobirania nacional, feia una declaraci mplia dels drets delciutad i establia una monarquia constitucional. En acabar la guerra, la tornada de Ferran VII el 1814 va significar la restauraci de labsolutisme i la persecuci dels liberals. Per el 1820 (inici delTrienni liberal), el pronunciament del coronel Rafael Riego i els aldarulls populars a les principals ciutats van obligar al rei a restablir la Constituci. El rgim liberal va acabar amb una intervenciarmada de la Santa Aliana (1823), que va tornar a restaurar labsolutisme (1823-1833). Durant els anys 20, les colnies continentals americanes van aprofitar la crisi econmica i poltica dEspanya i es vanindependitzar. Ferran VII va derogar la Llei Slica, que impedia laccs al tron a les dones, i va declarar hereva la seva filla Isabel. Els partidaris absolutistes de linfant Carles (carlins) es negarena acceptar la nova situaci. El 1833, Ferran VII va morir i el va succeir com a regent Maria Cristina de Borb. Per defensar els drets dinstics dIsabel II, la regent es va aliar amb els liberals, alsquals va confiar el govern, i va aprovar lEstatut Reial (1834), carta atorgada que establia un rgim semiliberal. Aviat es van fer paleses les diferncies entre dues tendncies liberals (moderats i...