Bachillerato

EL SISTEMA IMMUNITARI

CONCEPTE D'IMMUNITAT
Conjunt de mecanismes que un individu poseeix per

enfrontar-se a la invasió de qualsevol

organisme estrany i per fer front a l'aparició de tumors. Aquesta qualitat s'adquireix abans del naixement i
es madura i s'aferma en els primers anys de vida. En els vertebrats implica que el organismes diferencien el
mateix de l'aliè, és a dir,reconeixen tots els seus tipus cel·lulars.
El sistema immune és el responsable de conferir immunitat. Aquest sistema arriba a la seva màxima
complexitat en els primats i éssers humans.
EL SISTEMA IMMUNE
És un sistema biològic complex que es troba
distribuït per tots els òrgans i fluids vasculars i
intersticials, excepte el cervell, concentrant-se en òrgns
especialitzats com la mèdul·la òssia, lamelsa, l'estafa i
els nòduls limfàtics. Presenta components cel·lulars:
limfòcits, macròfafs, granulòcits i molècules solubles
(anticossos, linfocines i complement).
És el responsable de conferir la immunitat
actuant

de

manera

coordinada

tots

els

seus

components. Les cèl·lules i molècules que participen en
la defensa immune arriben a la major part dels teixits
pel torrentsanguini que poden abandonar a través de
les parets dels capil·lars i al qual poden tornar pel
sistema limfàtic.

FUNCIONS DELS ÒRGANS LIMFOIDES

DEFENSES DE L'ORGANISME ENFRONT A LA INFECCIÓ

DEFENSES INESPECÍFIQUES O MECANISMES INNATS
Aquestes defenses estan presents en l'organisme de forma natural i es defineixen com el conjunt de
mecanismes que tendeixen a evitar la invasió demicroorganismes. Són de dos tipus: uns impedeixen
l'entrada de l'agent invasor i altres combaten amb l'agent invasor una vegada a penetrat.
MECANISMES INNATS EXTERNS

•

Barreres físiques. La pell en els animals, que gràcies a la capa de queratina, evita que penetrin o
proliferin colònies de microorganismes. Aixó, només els espirils amb el seu efecte de barrina poden
travessar les mucoses.•

Barreres químiques:
◦ Els orificis naturals estan entapissats per mucoses que segreguen mucus amb la finalitat
d'englobar partícules estranyes per a la seva expulsió. El moc poseeix a més substàncies que
enganyen a cert virus, fent-los creure que ja han penetrar dins de la cèl·lula, el virus deixa anar
el seu àcid nucleic que es per a l'exterior.
◦ Presència de fluids en certes zones(llàgrimes, saliva) que renten i arrosseguen els
microorganismes impedint que s'instal·lin o que penetrin. A més, aquests fluis contenen
substàncies antimicrobianes (saliva: lisozima, semen: espermina...)
◦ Les secrecions de substàncies que modifiquen el pH dificulten la supervivència dels gèrmen
(exemple: Hcl de l'estómar que no té una funció digestivo sinó antimicrobiana)

•

Flora autòctona.Els microorganismes presents d'una manera natural en certes parts del nostre
organisme (bacteris que formen la flora intestinan) impedeixen que altres s'instal·lin, segregant
substàncies o establint competència pels nutrients.

MECANISMES INNATS INTERNS
En cas que l'agent estrany aconsegueixi salvar els anteriors obstacles intervenen resposten tant
cel·lulars com acel·lulars:
•

Cèl·lulesassassines naturals (Natural-Killer: NK).
Són cèl·lules limfoides que s'assemblen a els
limfòcits i que provoquen la mort dels
microorganismes, cèl·lules infectades, cèl·lules
tumorals o cèl·lules alienes. Les destrueixen
unint-se a elles i fabricant “perforina” una

proteïna que, com el seu propi nom indica crea forats a la membrana de les cèl·liuiles atacades
matant. Són doncscèl·lules citolítiques.
•

Interferó. Són molècules de naturalesa proteica segregades per les cèl·lules infectades per virus,
que captades per le cèl·lules adjacents, les estimulen a sintetitzar enzims antivirals evitant la
proliferació viral, inhibint la replicació del genoma víric, inhibint la síntesi de proteïnes o activant a
les cèl·lules NK per destruir les cèl·lules infectades.

•...