Bachillerato
Páginas: 5 (1092 palabras)
Publicado: 9 de febrero de 2013
EL BÀSQUET
HISTÒRIA
El bàsquet va ser inventat l’any 1891 per el professor d’Educació Física canadenc James Naismith a Springfield (USA), on va organitzar un passatemps que considerava apropiat per jugar en pista coberta durant l’hivern.
La primera pilota utilitzada va ser de futbol. Els equips tenien 9 jugadors i les cistelles eren de fusta fixades a les parets.
Al 1897 van començar ajugar equips de 5 jugadors.
A Catalunya va arribar el curs 1921 – 22 con a complement de l’Educació Física al col·legi Sant Antoni de Barcelona de la mà de l’escolapi Eusebi Milán.
EL CAMP
El bàsquet es practica en un camp rectangular de 28 x 14 m de mitjana i en cada extrem hi ha un tauler vertical de aproximadament 2 x 1 m. que està a 2,75 m. del terra. Les cistelles estan col·locades a3,05 m. del terra; cadascuna té un diàmetre de 45 cm.
DURACIÓ DELS PARTITS
Un partit de bàsquet té una durada de 40 minuts, repartits en 4 temps de 10 minuts cadascun. Cada període s’anomena “quart”. Si acaba en empat es juga una o més pròrrogues de 5 minuts fins que un equip guanyi.
Entre el segon i tercer quart hi ha un descans de 10 minuts.
ELS JUGADORS
Un equip de bàsquet estàformat per 12 jugadors dels quals només 5 estan a la pista. Es pot canviar tantes vegades com es vulgui.
LA PILOTA
És esfèrica i fabricada amb cuir, goma o material sintètic. Pesa entre 600 i 650 g i la seva circumferència ha de mesurar entre 75 i 78 cm.
PUNTUACIÓ
Cada cistella val 2 punts. Si és de tir lliure val 1 punt i des de més enllà de la línia de 6,25 m. val 3 punts. Si un jugadorestà llançant, li fan falta personal, i anota cistella, té un tir lliure addicional.
INICI DEL PARTIT
Cada partit s’inicia amb un salt entre dos jugadors que intenten colpejar (mai agafar) la pilota per passar-la a un company.
Quan un equip aconsegueix una cistella, l’equip contrari posa la pilota en joc des de darrera de la seva línia de fons.
ÀRBITRES
Tres àrbitres s’encarreguen dedirigir el partit. També hi ha un anotador i un cronometrador a la taula.
TÀCTICA INDIVIDUAL DEL BÀSQUET
Els aspectes tàctics individuals del bàsquet que tot jugador ha de dominar, els podem agrupar en aspectes tàctics d’atac i aspectes tàctics de defensa:
TÀCTICA INDIVIDUAL D’ATAC:
La passada:
El llançament o tir:
b) Llançament lliure.
Pivotar:
Ésl’acció en què el jugador que té la pilota a les mans gira en qualsevol direcció mantenint en tot moment un peu fix a terra. El peu sobre el qual un jugador pivota es diu “peu de pivot”.
Desplaçaments.
Canvis de ritme.
Recepció: Estàtica i dinàmica.
Fintes: de penetració, de tir, de passada, amb driblatge.
Rebot.
Bloqueig.
TÀCTICA INDIVIDUAL DEFENSIVA
Marcatge: en línia depassada.
Interceptació de la pilota.
Bloqueig del rebot.
Defensa individual: 1x1
Defensa en zona.
TÀCTICA DEL BÀSQUET
Totes les estratègies que els jugadors practiquen tenen com a objectiu guanyar el partit. El conjunt de totes aquestes accions constitueixen el que coneixem com a tàctica.
En el bàsquet, els jugadors s’especialitzen en diferents posicions d’acord amb la seva alçària ila seva habilitat tècnica.
Dels 5 jugadors que trobem a la pista cadascú té un nom segons la funció a la pista. Actualment a cada funció se l’adjudica un número:
1.- Base: És un jugador que, especialment en atac, dirigeix el joc de l’equip.
2.- Escorta: Jugador que ajuda el base a dirigir el joc d’atac i combina les característiques tècniques de l’aler i del base, segons les necessitats deljoc.
3.- Aler: Jugador que quan ataca se situa ales zones laterals de la pista de joc. Té un molt bo llançament exterior.
4.- Aler pivot: Combina les funcions d’aler i les de pivot segons les necessitats del joc.
5.- Pivot: Jugador, generalment situat prop de la zona de tres segons, que en la fase d’atac té la funció de proporcionar pantalles, llançar a cistella, agafar rebots,.......
HISTÒRIA
El bàsquet va ser inventat l’any 1891 per el professor d’Educació Física canadenc James Naismith a Springfield (USA), on va organitzar un passatemps que considerava apropiat per jugar en pista coberta durant l’hivern.
La primera pilota utilitzada va ser de futbol. Els equips tenien 9 jugadors i les cistelles eren de fusta fixades a les parets.
Al 1897 van començar ajugar equips de 5 jugadors.
A Catalunya va arribar el curs 1921 – 22 con a complement de l’Educació Física al col·legi Sant Antoni de Barcelona de la mà de l’escolapi Eusebi Milán.
EL CAMP
El bàsquet es practica en un camp rectangular de 28 x 14 m de mitjana i en cada extrem hi ha un tauler vertical de aproximadament 2 x 1 m. que està a 2,75 m. del terra. Les cistelles estan col·locades a3,05 m. del terra; cadascuna té un diàmetre de 45 cm.
DURACIÓ DELS PARTITS
Un partit de bàsquet té una durada de 40 minuts, repartits en 4 temps de 10 minuts cadascun. Cada període s’anomena “quart”. Si acaba en empat es juga una o més pròrrogues de 5 minuts fins que un equip guanyi.
Entre el segon i tercer quart hi ha un descans de 10 minuts.
ELS JUGADORS
Un equip de bàsquet estàformat per 12 jugadors dels quals només 5 estan a la pista. Es pot canviar tantes vegades com es vulgui.
LA PILOTA
És esfèrica i fabricada amb cuir, goma o material sintètic. Pesa entre 600 i 650 g i la seva circumferència ha de mesurar entre 75 i 78 cm.
PUNTUACIÓ
Cada cistella val 2 punts. Si és de tir lliure val 1 punt i des de més enllà de la línia de 6,25 m. val 3 punts. Si un jugadorestà llançant, li fan falta personal, i anota cistella, té un tir lliure addicional.
INICI DEL PARTIT
Cada partit s’inicia amb un salt entre dos jugadors que intenten colpejar (mai agafar) la pilota per passar-la a un company.
Quan un equip aconsegueix una cistella, l’equip contrari posa la pilota en joc des de darrera de la seva línia de fons.
ÀRBITRES
Tres àrbitres s’encarreguen dedirigir el partit. També hi ha un anotador i un cronometrador a la taula.
TÀCTICA INDIVIDUAL DEL BÀSQUET
Els aspectes tàctics individuals del bàsquet que tot jugador ha de dominar, els podem agrupar en aspectes tàctics d’atac i aspectes tàctics de defensa:
TÀCTICA INDIVIDUAL D’ATAC:
La passada:
El llançament o tir:
b) Llançament lliure.
Pivotar:
Ésl’acció en què el jugador que té la pilota a les mans gira en qualsevol direcció mantenint en tot moment un peu fix a terra. El peu sobre el qual un jugador pivota es diu “peu de pivot”.
Desplaçaments.
Canvis de ritme.
Recepció: Estàtica i dinàmica.
Fintes: de penetració, de tir, de passada, amb driblatge.
Rebot.
Bloqueig.
TÀCTICA INDIVIDUAL DEFENSIVA
Marcatge: en línia depassada.
Interceptació de la pilota.
Bloqueig del rebot.
Defensa individual: 1x1
Defensa en zona.
TÀCTICA DEL BÀSQUET
Totes les estratègies que els jugadors practiquen tenen com a objectiu guanyar el partit. El conjunt de totes aquestes accions constitueixen el que coneixem com a tàctica.
En el bàsquet, els jugadors s’especialitzen en diferents posicions d’acord amb la seva alçària ila seva habilitat tècnica.
Dels 5 jugadors que trobem a la pista cadascú té un nom segons la funció a la pista. Actualment a cada funció se l’adjudica un número:
1.- Base: És un jugador que, especialment en atac, dirigeix el joc de l’equip.
2.- Escorta: Jugador que ajuda el base a dirigir el joc d’atac i combina les característiques tècniques de l’aler i del base, segons les necessitats deljoc.
3.- Aler: Jugador que quan ataca se situa ales zones laterals de la pista de joc. Té un molt bo llançament exterior.
4.- Aler pivot: Combina les funcions d’aler i les de pivot segons les necessitats del joc.
5.- Pivot: Jugador, generalment situat prop de la zona de tres segons, que en la fase d’atac té la funció de proporcionar pantalles, llançar a cistella, agafar rebots,.......
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.