Bacon Y Loke

1. Francis Bacon i el mètode inductiu:
El seu projecte de reforma de les ciències s’inscriu en el clima antiaristotèlic del Rebaixement, proposa un projecte alternatiu al mètode deductiu i silogístic aristotèlic(premises i conclusions) .
La Nova Lògica s’hauria de basar en l’observació, l’exés el nou mètode, invers a l’antic :
* Punt de partida: acumulació de fets d’observació, com a baseper la inducció.
* Formulació de lleis generals, a partir dels fets particulars, és l’ascens dels efectes a les causes.
* Aplicació de les ciències al progrés i utilitat humans.
Aquesta Nova Lògica (Novum Organum) respon a l’actitud de domini de la Natura. És la mateixa idea que trobem en Descartes. La Natura és el Regnum hominis. Si la investigación no ha produït encara resultats, es deua manca de mètode. D’aquí la necessitat de la reforma de les ciències, la unió d’experiència i raó: la raó és estèril sense l’experimentació.
La frase saber és poder, expressa la teoria baconiana de la ciència experimental: “Tantum possumus quantum scimus”, com més sabem,
més podem.
La lógica antiga només servia per disputes verbals, la nova lògica serà útil per al domini de la Naturalesa, pera sotmetre-la al domini de la voluntat de l’home. La Natura no es venç amb arguments, sinó amb “arts”. Les arts o tècniques tenen un sol secret: per dominar la Natura,cal obeir-la, això és, obeir les seves lleis.
El mètode de Bacon té dues parts;
1ª és negativa: l’eliminació dels prejudicis,els “idola” o creences sense fonament que obstaculitzen la recerca;poden ser:
* Propis de la naturahumana (idola tribus),
* d’altres de la constitució de cada individu, que depenen de l’educació i els costums, com els habitants de la caverna platònica (idola specus),
* De prejudicis populars a través del llenguatge, sectes filosòfiques, sistemes que substitueixen la realitat per la seva representació imaginària (idola fori, idola theatri).
2ª part positiva, el mètode diu que lademostració és l’experiència. Però
l’experiència a l’atzar no, sinó la guiada racionalment: l’experiment.
L’experiment combina raó i experiència.
El mèrit de Bacon és la seva insistència en la necessitat d’un mètode experimental.

2. JON LOCKE:
a. Vida i obra. Els límits del coneixement humà:
John Locke (1632-1704) fou metge, activista i pensador liberal. Format en la Westminster School deLondres i en el Christ Church (Oxford), seguí la carrera acadèmica i fou part del primer nucli de la Royal Society, junt amb Robert Boyle i Isaac Newton.
Locke és el fundador de l’empirisme britànic. La inspiració prové de Descartes i del clima antimetafísic de l’època. Així, sembla que la primera idea d’una filosofia mecànica, contrària a la tradició aristotèlica, la rep de la teoria“corpuscular” de Boyle. De Francis Bacon imita el mètode inductiu
Parla d’un “mètode històric”, en el sentit que la “història” és la gènesi, o formació, de la idea; Locke explicarà què són i quin valor tenen les nostres idees, tot examinant el procés seguit en la formació llur. Amb altres paraules, el “criteri” per determinar el valor de les idees és veure com s’han format.
En 1666 entra al servei de LordAshley, un dels homes més rics d’Anglaterra, com a metge i secretari personal. Deixa la vida acadèmica d’Oxford per la política; viu a Londres i des de 1668 treballa com a Secretari del Servei de Comerç i Plantacions, gestionant la informació entre les colònies i el govern. Escrigué per a Lord Ashley (primer comte de Shaftesbury), sobre assumptes econòmics i polítics. En fi, s’involucrà amb el seumecenes en la política activa i en un complot, fracassat, per assassinar el rei Carles II i el seu germà. Exiliat a Holanda, escriu alhora que col·labora amb els revolucionaris a l’exili.
Acabà la seva obra sobre els límits del coneixement humà (An Essay oncerning Human Understanding) i redactà en llatí la seva Carta sobre la Tolerància. Finalment triomfa la revolució liberal, Jaume II...