Baixar els salaris o pujar-los per crear ocupació i recuperar l'economia?

Baixar els salaris o pujar-los per crear ocupació i recuperar l’economia?

Des de l’inici de la crisi econòmica una de les polítiques més utilitzades ha sigut la de la reducció de salari, una idea neoliberal que busca l’esforç dels treballadors en la moderació salarial per sortir d’aquesta greu crisi.
Aquestes idees argumenten una reducció dels salaris a canvi d’un augment de lacompetitivitat del país que proporcionaria el creixement econòmic necessitat. La competitivitat, segons la posició neoliberal és la clau, ja que el preu de la venta dels productes, tant a l’interior com a l’exterior, fa la diferència entre un país competitiu i, per tant, amb bonança econòmica o poc competitiu i, per tant, en crisi.
Així doncs, segons aquest argument, Espanya és un país poc competitiu, jaque els productes venuts són més cars que la resta dels països, fent poc desitjat el producte espanyol en comparació amb els competidors.
Però la idea neoliberal té bastants esquerdes.
Una d’elles, és que el paper dels salaris és més complex del que sembla i del que ells expliquen, ja que ho simplifiquen molt. Per un costat, un empresari (pensant en el seu propi bé) preferirà baixar el salaridels seus treballadors perquè haurà de suportar uns costos més baixos, però això suposarà que el consum d’aquests treballadors sigui menor i, per tant, els béns produïts per les empreses que aquests treballadors freqüenten siguin més difícil de vendre.
Això traslladat a una crisi com l’actual, on tots els empresaris actuen de la mateixa manera, suposa grans acomiadaments, que produeix menysdemanda global, que deriva en menys vendes dels béns produïts per les empreses, que produirà més acomiadaments y la baixa dels salaris, que a la vegada, derivarà en menys demanda, i així, una roda constant de baixa de preus i acomiadaments, menor demanda i menors vendes.
Per tant es demostra que, primerament, l’economia és un conjunt de tot allò que passa al voltant de l’empresa i no un interèspersonal i segon, que la baixa de salaris no ajudarà a la reactivació de l’economia, sinó que la empobrirà, com s’està demostrant.
Una alternativa a reduir els costos d’una empresa sense baixar els salaris, poc considerada pels neoliberals, és l’increment de la productivitat que, a canvi de la baixa de salaris, no suposa un empobriment de la població.
La idea de produir més per cada treballador oper cada hora de treball crearia un menor cost, però suposa una organització empresarial en la qual els treballadors han de tenir més autonomia a l’hora de decidir, alternativa que als empresaris no els convenç.
A més, la productivitat depèn de moltes variables que no sempre són les adequades i, que necessiten de despesa pública per aconseguir una gestió eficient (despesa que no estan disposats acobrir), com l’horari, el lloc de treball, les condicions, la motivació del treballador, la tecnologia, l’educació, etc.
Per tant, aquesta alternativa seria la més convenient, però també, la més difícil d’aconseguir i de funcionar adequadament per tots els requisits que necessita, derivant a que els empresaris en vegin obligats a utilitzar l’altra alternativa per reduir els costos de l’empresa,la baixa de salaris.
Una altra esquerda dels arguments neoliberals, i potser la més greu, és la comparació entre la competitivitat del país amb les quotes de mercat d’aquests.
S’ha demostrat que les quotes de mercat no tenen res a veure amb els costos de competitivitat dels països, ja que els productes exportats pels països Europeus són diferents i especialitzats i no substitutius, que és on espodria observar la comparació entre costos i les quotes de mercat. Per tant, la moderació salarial no assegura guanys en la competitivitat del país, ja que no es pot comparar els automòbils exportats per Espanya amb la tecnologia exportada per Alemanya.
Si bé s’ha demostrat un increment del cost laboral en els últims anys a la Zona Euro i a Espanya, no es deu a la puja de salaris, com ja s’ha...