Banderweider

La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià[1] és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics. En molts països europeus és una activitat econòmicaimportant i necessària per a l'obtenció de la carn del porc així com dels embotits.

En les zones rurals de moltes cultures la matança del porc constitueix també l'ocasió de fer festa, acompanyada ambcelebracions i danses. Entre els països on aquesta tradició és més arrelada cal destacar Croàcia i Sèrbia, on es coneix amb els noms de kolinje, prašćina, svinjokolj, svinjokolja o svinjokolje,Hongria (disznóvágás), la República Txeca (zabijačka), Eslovàquia (zabíjačka), Itàlia (maialata), Eslovènia (koline), Espanya (matanza) i Portugal (matança), així com Grècia, Romania i Moldàvia.Tradicionalment la millor època per fer la matança era l'hivern quan calia carn fresca per les celebracions de Nadal i quan les activitats a les granges es veien molt reduïdes havent passat ja l'època deles collites. Normalment, quan les condicions de vida de les societats europees eren més espartanes, aquesta era l'única època de l'any en què la gent podia menjar porcions relativament grans de carn.La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià[1] és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics. En molts països europeus és una activitat econòmicaimportant i necessària per a l'obtenció de la carn del porc així com dels embotits.

En les zones rurals de moltes cultures la matança del porc constitueix també l'ocasió de fer festa, acompanyadaamb celebracions i danses. Entre els països on aquesta tradició és més arrelada cal destacar Croàcia i Sèrbia, on es coneix amb els noms de kolinje, prašćina, svinjokolj, svinjokolja o svinjokolje,Hongria (disznóvágás), la República Txeca (zabijačka), Eslovàquia (zabíjačka), Itàlia (maialata), Eslovènia (koline), Espanya (matanza) i Portugal (matança), així com Grècia, Romania i Moldàvia....