Bandura, aprenentatge social

Bandura, va ser un psicòleg que va proposar la teoria de l’aprenentatge social, que feia referència a que aprenem amb l’observació o la imitació de la gent. L’infant aprèn a partirdels estímuls de l’exterior i la seva capacitat cognitiva, per tant, l’aprenentage dels infants és variable.
Aquest model els factors personals, emocionals i socials són moltimportants.
La teoria que proposà Bandura consta d’uns processos:

Adquisició: El subjecte observa el model i reconeix els trets característics.
Retenció: S’acomulen aquests tretscaracterístics a la memòria i gaudeix observant-les.
Execució: El subjecte té el plaer de duur a terme aquestes conductes.

L’usuari durà a terme aquestes conductes a partir del’aprovació o negació de les noves conductes segons el pensament del grup ‘admirat’.

Amb l’explicació de Thió de Pol es veu clarament que l’actuació d’un nen va directament relacionadaamb la dels pares. Com hem dit anteriorment, quan som infants aprenem a través de l’observació i imitació de la gent que ens envolta. Un exemple que il·lustra clarament aquestaactitut és la d’un nen que veu que als seus pares els hi provoca fàstig, rebuig i molèstia canviar-li els bolquers. Si el nen veu aquesta actitud de rebuig en els pares, podriainterpretar-la com que fer les seves necessitats no esta ben fet i per tant actuar en conseqüència. Si així passa, pot ser que el nen tingui estrenyiment o se senti culpable.
Cada nen té unritme d’aprenentatge i d’habituació i els pares han de respectar-lo. Han de donar-los-hi marge per anar aprenent a percebre les seves sensacions i actuar en conseqüència. Ademés dedonar aquest marge als fills, hi ha altres actituds que afavoreixen el seu aprenentatge com per exemple celebrar els seus èxits i ajudar-los a entendre els seus fracassos.