Barba-rossa, joan

Barba-rossa. Joan pons |

I. ÍNDEX.

Índex. Pàg.

Introducció. Pàg.

Resum de l'argument. Pàg.

Opinió personal. Pàg.

L'autor. Biografia. Pàg.

Bibliografia. Pàg.


ii. introducció.

En aquest treball s'analitzarà la novel·la narrativa Barba-Rossa de l'escriptor menorquí Joan Pons.
El llibre narra els fets quetingueren lloc durant la conquesta turca de les Balears en ple segle XVI; centrant-se en el cas específic de Roger Genestar, un caçador d'ocells menorquí que decideix embarcar-se en una expedició a través del Mediterrani que el durà fins a Constantinoble, al palau del temut pirata líder dels turcs conegut com a Barba-Rossa, un dels germans al-Din.
Entremig de les brutals batalles entre barbarescs icristians s'entreteixirà una història d'amor impossible que durà el nostre protagonista a emprendre actes d'inmesurable valentia i coratge, per a acabar descobrint que l'incentiu que l'empenyia a continuar lluitant i arriscant la seva vida no era més que un subtil miratge fruit de la innocència i l'esperança.



Iii. L'argument.
El Roger Genestar és un jove caçador furtiud'ocells que, acompanyat de la Francesca Llopis, es dedica a atrapar tota mena d'aus a un lloc de cala Rafal, a Menorca. De ben a prop el guaita dia rere dia el guarda del recinte, un home treballador i humil a qui els corsaris havien pres la filla quan aquesta era petita. La Rosaura Tomàs és ara presonera a Tremissèn i treballa com a ajudant d'un tintorer, i el seu pare només somia amb retrobar-s'hi.Una nit, el Roger és testig, des del seu amagatall, de l'arribada a l'illa d'un pirata de cobrissa barba i els seus seguidors. L'acompanyava també una bella esclava que encisa d'inmediat a l'al·lot, que queda hipnotitzat per la mirada pertorbadora d'uns ulls profunds, quasi abismals. En quant els pirates se'n van, Roger corre a avisar als torrers de l'invasió que està a puntd'èsser duta a terme, però no sols no trobarà cap resposta, sinò que a més serà empresonat per l'amo del lloc, qui al començament no creu el desesperat avís del jove.
Quan més tard es confirma l'estada a l'illa dels malfactors, i corre la notícia de que el cavall de Barba-Rossa ha sigut alliberat per les salvatges terres menorquines amb una nota envoltant-li el coll, el Don allibera al caçadoroferint la seva millor euga a qui atrapi a la fera i li retorni el missatge que arrossega.
El Roger aconsegueix aturar el cavall, i com a recompensa rep dos cavalls i una euga de pura raça. Amb l'ajuda de la Francesca, es dedica a la cria i venta de corsells mentre continua caçant aus, i reuneix així una petita fortuna. Anys després, arriba l'oportunitat que estava esperant per a partir a solcarmars i terrres fins aleshores desconeguts: anirà a cercar a la Rosaura a Tremissèn disfressat de comerciant moro en una caravana de mercaders.
Durant el viatge, s'assabenta de la història dels Barba-Rossa. Aquestos havien sigut cridats per l'emir Selim Eutemí, qui sol·licitava el seu ajut per a alliberar-se del vassallatge que l'unia al rei d'Espanya en morir Ferran II.
Els quatre germansdevastaren tot el que trobaren al seu pas, inclosos els nobles que els havien cridat, conquerint des d'Alger fins a Tremissèn, no sense enfrontar-se en sanguinolentes guerres amb els cristians. Ara només queda amb vida el darrer dels germans: Hayr al-Din. Sota el seu comandament, l'imperi musulmà ha assolit un grandiós esplendor, fruit dels enginyosos moviments polítics del corsari, (aliatges i pactesamb Solimà el Legislador) i abarca també Algèria, Kurdistan, Pèrsia, Síria, Mesopotàmia, Egipte i fins i tot Istanbul.
El Roger es troba la Rosaura, acompanyada d'una notícia inesperada. La noieta s'ha convertit a l'islamisme i es proposa casar-se amb el fill del tintorer i continuar la seva vida dedicada a extreure l'essència del color a la natura. És llavors quan decideix prosseguir el seu...