Barcelona 1900 Familia

La Família

La família com a forma organitzativa ha estat ben diversa al llarg de la història
i arreu del món. La història també ens ha mostrat de diferents maneres com
s’ha anat interpretant aquest model de socialització.
Els historiadors de la segona meitat del segle XX han pogut organitzar una
sèrie d’estudis que demostren que els models de família son canviants ja que
cada vegada més,van apareixent nous models de convivència i de lligams
humans.
Els canvis en la família en les ultimes dècades han estat realment
impressionants, qualsevol que sigui el criteri històric utilitzat. Podríem dir que
han estat uns canvis de grans dimensions en un període força curt. La família
nuclear formada en torn a uns vincles conjugals i a una divisió estricta de
tasques basades en elgènere ha cedit el terreny a una multiplicitat de tipus
de relacions de parentiu. Aquesta nova diversitat de formes familiars, aquesta
ampliació de valors ha provocat canvis socials.
Abans de la revolució dels rols de gènere de la segona meitat del segle XX
predominava un model: la família nuclear, un tipus de vida en el que la gran
majoria de la població vivia o al que aspirava. Una forma defamília “ideal”
que apareix en el context de la reforma il·lustrada del segle XVIII, articulada
entre l’activitat productiva i la reproductiva. Una parella home, dona i els fills, i
que ara irònicament, es considera la família “tradicional”.
La forma en la que concebem el matrimoni, la família i les relacions de
parentiu ha estat reconfigurada per un conjunt de canvis econòmics i socials
que handesmantellat un patró rígid. John Gillis (1996) sosté que la família
com institució sagrada i protegida és un invent cultural relativament recent;
les nocions de privacitat, intimitat i els rituals familiars varen sorgir com a
conseqüència del retrocés de les institucions religioses i comunitàries locals,
cedint major poder simbòlic a la família.
Hi ha estudiosos de la família que hanassenyalat que el que s’ha presenciat
al llarg de la segona meitat del segle XX és la recuperació d’un període
anterior viscut a finals del segle XIX i inicis del segle XX.
Les condicions de vida i els moviments obrers al segle XIX, plantejaven
d’altres models familiars, grups composats per diferents membres, moltes
vegades conformats per matrimonis legals, unions de fet, o famílies
monoparentalsencapçalades per dones. Al grup nuclear es sumaven
freqüentment altres components que podien ser parents colaterals o solters –
acollits com hostes–. La vivenda generalment, no comptava amb l’espai
suficient per acollir un grup tan nombrós de persones, ni amb el mobiliari
adequat. Aquesta situació a ulls de “les elits” era font de promiscuïtat,
immoralitat i vici (amor lliure, freqüentsabandonaments familiars i

 

2

separacions, control de la natalitat i avortament, reconeixement de formes
d’amor alternatives i homosexuals, etc.) que qüestionaven els ideals d’amor
burgès i romàntic.
El grup familiar transcendeix el contingut afectiu i sentimental i s’identifica
amb un grup humà que viu sota el mateix sostre, que comparteix vincles de
sang o d’aliança i que, a més, dónaresposta com a unitat (racionalitat
familiar) a una sèrie de necessitats de tipus material, relacionades amb el
treball, el consum o la producció, i de tipus immaterial (aspiració a mantenir o
millorar el seu estatus social).
Encara que la funció de la producció s'havia anat desplaçant cap a l’espai
públic (la fàbrica, el taller), l'espai domèstic obrer no acabava d'assumir la
representacióde la privacitat, de la intimitat, “la independència i inviolabilitat
de la llar”. El reforçament del grup familiar com a primer marc de solidaritat
era una actitud de defensa davant la “desorganització” que provoca la
incertesa de les noves situacions viscudes en etapes de forta mobilitat
geogràfica. La veritat és que homes i dones van fer front a les seves
necessitats de supervivència...