barcelona 92

BARCELONA ‘92

Avui, 25 de juliol del 1992, és el gran dia ! Aquesta tarda anirem a l’estadi de Montjuïc a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Ja hem arribat a l’estadi, quins nervis! Queda poc perquè comencin ...
Ara, per fi comença el compte enrere, 20, 19, 18, 17... quina emoció ! 10, 9, 8, 7... tot l’estadi està comptant ! 3, 2, 1 ! Els jocs ja estan aquí !
Comença asonar una sardana i entren unes persones disfressades amb robes de colors vius que donen la benvinguda als assistents. La gent es posa de peu i comença a aplaudir, arriben els reis d’Espanya i desprésmoltíssims balladors es posen a ballar sardanes mentre canten la Montserrat Cavaller i en Josep Carreres. Els balladors es posen en forma de cor i alhora es deixen anar més de mil coloms. Seguidamententren molts tambors repicant, el seu so és eixordador ! No m’escolto ni a mi mateix.
Tot seguit han entrat músics i balladors de flamenc, “¡ olé que arte que tienen !”.
Després d’un seguitd’actuacions entra la Fura dels Baus, un dels moments més esperats de la nit, hi ha un munt de persones representant el Sol i el públic ens hem de posar unes màscares per fer ambient, junt amb la música se’tposat la pell de gallina, ara entra Zeus, és una figura que mesura uns tres metres... és impressionant ! L’estadi es converteix en un mar i surt una mena de lingot de plata gegant portat per uns nens, totés molt misteriós, de sobte el lingot es converteix en vaixell. Uns monstres ataquen el vaixell, després d’una lluita aferrissada el vaixell arriba a terra, és espectacular !
Després d’una bonicacançó comencen a entrar més d’onze mil esportistes de cent setanta països. Primer apareix Grècia i després la resta de països per ordre alfabètic: el primer Afganistan, passant per Bolívia, França,Estats Units i, per últim, Espanya, porta la bandera el Príncep d’Astúries i la Infanta Elena està a la grada plorant de l’emoció.
Tot seguit, l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i Joan Antoni...