Barcelona Ciudad Modelo

El
model
de
desenvolupament
de
la
ciutat
de
Barcelona.

L’aparença
de
la
ciutat
de
Barcelona
ha
sofert
canvis
significatius
durant
aquest
últim
segle,
promoguts
per
lavoluntat
per
part
d’autoritats
d’entrar
en
el
mercat
turístic
de
capitals,
ja
no
solament
en
l’entorn
europeu,
sinó,
globalment
i,
la
conseqüent
desindustrialització.
Aquestavoluntat
de
guanyar-­‐se
un
lloc
al
panorama
internacional
es
remonta
a
principis
de
segle
XX,
quan
el
1908
neix
la
Societat
d’Atracció
de
Forasters
que
ja
pretén
dotar
elbarri
gòtic
d’una
estètica
totalment
dedicada
a
cridar
l’atenció
del
turisme
europeu
i
utilitza
un
llenguatge
actual
(com
cita
l’historiador
Agustín
Cócola),
amb
expressions
comara:
crear
una
‘marca’
de
ciutat,
promoure
la
ciutat
en
el
marc
internacional
o
remodelar
la
ciutat
de
manera
atractiva.
Això
és
exactament
el
que
s’ha
estat
duent
a
termea
Barcelona
(d’una
manera
més
o
menys
agressiva
per
a
la
seva
població)
des
de
les
últimes
dècades
del
segle
XX
fins
a
l’actualitat.
Des
del
Pla
General
Metropolità
de1976,
la
renovació
urbana
de
Barcelona
es
planteja
donant
usos
múltiples
als
espais
públics,
evitant
la
creació
de
suburbis,
i
utilitzant
l’arquitectura
i
el
disseny
com
aelements
principals
per
a
la
transformació.
El
‘model’
Barcelona
proposa
una
arquitectura
que
concebeix
una
vida
metropolitana
a
l’aire
lliure,
més
allunyada
del
consum
quealtres
‘models’
de
ciutats,
creants
espais
públics
que
conviden
a
passejar.
“En
Barcelona,
el
espacio
público
se
desarrolló
sobre
la
base
de
tres
elementos
principales:
la
calle,la
plaza
y
el
parque
[...]
Por
encima
de
todo,
se
presentó
siempre
el
espacio
público
como
telón
de
fondo
práctico
que
no
implicara
el
intercambio
comercial.”
(V....