Barcelona

Situada a la costa de la mar Mediterrània, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est, i limitada pel sud-est per la línia de costa, i pel nord-oest per la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt) que segueix paral·lela la línia de costa encaixant la ciutat en unperímetre molt definit.

Aquesta serralada és una barrera que separa el pla de Barcelona de la Depressió Prelitoral Catalana. En el seu caient cap al mar, la serra ha deixat la presència de set turons, separats per diverses falles i dibuixats pel treball constant de les rieres i els torrents. Són uns contraforts avançats de Collserola, separats d'aquesta serra per una depressió que dóna origen a duescubetes: al nord-est hi ha la vall d'Horta i al sud-oest la vall de Sarrià. Enmig, unint aquestes diverses estructures geogràfiques, hi ha el coll dels Penitents (170 m), punt de trobada de vells camins i que encara avui reuneix moltes vies de comunicació importants, com la Ronda de Dalt, la carretera de Sant Cugat del Vallès, l'avinguda de Vallcarca i els carrers que condueixin cap al Coll i alCarmel.[5]

El més petit de tots aquests monticles és el Turó de Modolell (108 m), pràcticament engolit per la trama de carrers. Es pot percebre al capdamunt de la plaça Adrià, al carrer Vallmajor, on hi ha el monestir de Santa Maria Magdalena, que queda una mica enlairat. En direcció al nord, un cop creuat el carrer de Muntaner i seguint pel carrer Gualves, es troba el Parc o Turó de Monterols(127,3 metres). En aquest cas, el caràcter muntanyós ja es fa més evident. El tercer turó és el del Putget o Putxet (182,7 metres), situat entre el carrer Balmes i l'avinguda República Argentina, per damunt de la Ronda del Mig. Als seus peus s'estén la fondalada cavada per la riera de Vallcarca.[5]

Els turons pròxims són els més alts, ja que passen dels dos-cents metres. Formen el que seràconegut com el parc dels Tres Turons. D'oest a est, són: el de la Creueta del Coll (249 m), el Carmel (265,6 metres) i la Rovira (206,8 metres), el conjunt muntanyós que resseguirem a la passejada que proposem. Una nova riera, la d'Horta, tanca aquesta serralada. A l'altra banda hi ha el setè turó, el de la Peira (138 metres), d'una mida més reduïda respecte als anteriors.[5]

A tocar del litoral,dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuïc (184,8 metres),[6] i el mont Tàber de només 16,9 m, és el promontori on s'assenta el nucli històric de la ciutat.

El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis del Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu deLlobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Els dos primers i els dos últims són els municipis amb els quals manté un contacte més proper, amb una densa malla urbana contínua, mentre que Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès queden molt més separats, pel fet que la serralada litoral i el parc delTibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la connexió entre aquests municipis i Barcelona.

Barcelona té una petita part del seu terme municipal al vessant del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, a més de l'enclavament de Santa Creu d'Olorda, a cavall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Línia de la costa
Evolució de lalínia de la costa al districte de Ciutat Vella.

La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas del temps fins al punt que en l'època prehistòrica arribava on avui dia hi ha la Plaça de Catalunya. Els terrenys sobre els quals s'assentà la Barceloneta no existien un segle i mig abans de la construcció d'aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la formació de sediments de sorra arrossegada...