Barroc

Barroc
El Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750aproximadament. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trent (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment que va impulsarun estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat. Així, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundànciad'ornamentació. Durant molt de temps (segles XVIII i XIX), el terme "barroc" va tenir un sentit pejoratiu, sinònim de sobrecarregat, desmesurat i irracional, fins que posteriorment fou revaloritzat afinals del segle XIX per Jacob Burckhardt i després per Benedetto Croce i Eugeni d'Ors.
La paraula "barroc" com la majoria de les designacions d'un període, època o d'un estil, fou inventada pelscrítics posteriors, i no pas pels practicants de l'art als segles XVII i principis del segle XVIII. El terme "barroc" prové de la paraula portuguesa barroco, amb el significat de "perla imperfecta" o, perextensió de joia falsa. Benvenuto Cellini l'aplicà per primera vegada com a sinònim d'extravagant. La literatura francesa i la italiana del segle XVIII l'emprenen per a qualificar el que és enfarfegat,afectat, ridícul. Aquest ús despectiu es feia per a posar en evidència l'excés d'èmfasi i abundància d'ornamentació, a diferència de la racionalitat clara i sòbria de la Il·lustració (segle XVIII).Finalment el terme fou rehabilitat pel historiador alemany d'art Heinrich Wölfflin (1864-1945), qui va identificar al barroc com oponent al Renaixement i com un tipus diferent dins de l'art "elaborat".El període del Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic. S'emmarca dins d'un temps al qual l'església Catòlica va haver de reaccionar contra els nombrosos moviments...