Barry Lindon

INTRODUCCIÓ
Narra l’ascens i la caiguda d’un jove irlandès d’origen humil, on duran les seves histories veiem com renuncia a l’esperit romàntic i idealista dels seus anys de joventut en pro del cinisme despietat de l’adult que vol medrar en la societat , tot i a costa de perdre els seus valor en l’intent.
La pel·lícula es troba dividida en dos capítols amb epígrafs significatius: “ De cómoRedmond Barry adquirió el renombre y titulo de Barry Lyndon” i “Donde se narran los infortunios y desastres que acaecieron a Barry Lyndon”. Amés trobem un entremig i un epíleg , on podem llegir: “Fue durante el reinado de Jorge III que los personajes mencionados vivieron y altercaron. Buenos o malos, hermosos o feos, ricos o pobres, todos son ahora iguales”. Aquest final s’apresta al llenguatge delcinema mut, amb el que, “Barry Lyndon” te un llaç de parentesc. També es un epitafi que reflexa la visió pessimista i descentrada que Kubrick tenia de la condició humana, tot i que la postdata fos extreta de la novel·la. Fora bo que el detall mes revelador entre el seu inconsolable pessimisme fora la carrossa tirada per ovelles en la que Bryan salta i juga duran la celebració del seu vuitèaniversari, i que dies més tard transporta el seu cos rígid i mort. Amb això dona a entendre la poca distància que separa la alegria del plor, la vida de la mort.
L’anticipació del que succeirà desprès en pantalla, imprimeix una veu en off d’un caràcter premonitori, amb el devaní d’una providència sense misericòrdia. Aquest “fatum” aguditza la tragèdia més del que podria fer-ho el suspens tradicionalbasat en el que succeirà. “Barry Lyndon”, per el contrari, lo significatiu es com succeirà el que se’ns avança. En aquest sentit, commociona saber de la mort del petit Bryan abans que això passi, quan el narrador sentencia el seu destí mentre juga a croquet amb el seu pare: “ Estaba escrito que no dejaría atrás de sí a nadie de su sangre y que acabaría su vida pobre, solo y sin hijos”. Curiosament,la mort en un accident del imprudent i malcriat jovenet mentre tracta de domar al cavall que seria el seu regal, es l’única flashback de tota la pel·lícula.
La veu neutre, desprovista de tot sentimentalisme cap als personatges, aconsegueix que l’espectador es distanciï, si més no, és ineluctable establir un llaç de simpatia amb el protagonista, tant per la seva ingenuïtat inicial com per laseva flaquesa posterior. Es el mateix mecanisme de identificació-distanciament que ja va utilitzar el director de “La Naranja Mecánica” amb Alex De Large, víctima i botxí de ses pròpies fetxories.
El film introdueix un canvi destacable en vers la novel·la; la inclusió del dol en el que perd la vida el pare de Redmond Barry, seqüència que, amés, serveix de pròleg. La pèrdua del pare en el dol, amésde accentuar la fatalitat que persegueix al protagonista des del seu naixement, també l’empentarà buscar aquella figura paterna absent des de la seva infància en altres homes que obren el seu cor i que es converteixen en els seus protectors, com el capità Grogan i el Chavalier de Balibari. L’altre gran diferència digna de menció pertany al caràcter del protagonista. En la novel·la de Thackeray,Redmond es més fred i cruel. Kubrick, conscient que no volia crear un “balitre”, sinó un antihéroe” amb els seus fugaç accessos de noblesa i vicis mesquins i mundans, va optar per humanitzar-lo. D’aquesta manera, l’espectador es mou entre la compassió i el rebuig.
PINZELLADES D’ART EN BARRY LYNDON
Si per alguna cosa es coneix “Barry Lyndon” es per la seva brillant ambientació del segle XVIII iper les seves novedoses tècniques que el seu director va utilitzar per fer verosímil, al temps que preciosista, la recreació de l’època, fent així un paisatge d’una bellesa mai vista. En aquest sentit, la il·luminació va jugar un paper determinant. Kubrick va optar per prescindir dels focus i filmar a la llum de les veles o amb llum natural precedent de les finestres, ajudant-se en alguns plans...