Bartomeu Rosselló-Pòrcel

La ruptura estètica amb l’Escola mallorquina

L’any 1906 va aparèixer la revista Mitjorn a Mallorca, que es va considerar el primer senyal d’identitat d’unes noves promocions d’escriptors que es designen amb el terme “Escola Mallorquina”. El concepte d’Escola Mallorquina es va aplicar a un grup de poetes mallorquins, de principis delsegle XX, amb un model de llengua subtil i refinat caracteritzat pel classicisme i l’assumpció de la tradició popular, una arrel cristiana i una inclinació conservadora, assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. La tendència classificant d’aquest moviment influirà notòriament en el Noucentisme.
Els escriptors de l’Escola tenen una alternança entre el català i el castellà, cosaque fa que la primera etapa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel escrigui bastant en castellà i no és fins que s’instal·la a Barcelona, a la Residència d’Estudiants, que es decanta finalment per escriure en català.
El poema “Poques paraules surten…” representa el primer símptoma d’allunyament de l’Escola Mallorquina, a la recerca de nous camins. A pesar d’haver estat publicat en el principal òrgand’aquella tendència, ja s’hi aprecien trets del que serà la poesia futura de Rosselló-Pòrcel, la seva batalla pel domini d’un llenguatge poètic propi. L’única diferència essencial consisteix en el tractament del paisatge. La relació de Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb l’Escola Mallorquina el reclama com a renovador de la poesia mallorquina. Malgrat haver sorgit d’aquesta mateixa Escola i en un primer momenthaver-s’hi acostat, a causa del seu nou tractament del classicisme i el paisatge, se’n distancia posteriorment per aportar noves tendències a la poesia insular, per molts caracteritzada de tancada i endarrerida. Bartomeu Rosselló-Pòrcel sorgeix de l’Escola Mallorquina, amb la qual en un principi mantè força relacions, però tot d’una se’n distancia. Com els poetes de l’Escola, admira Costa i Alcover.Però la seva obra manifesta una actitud nova davant dos aspectes bàsics: el classicisme i el paisatge.

En la poesia de Rosselló-Pòrcel, s’alternen o conflueixen elements de procedència diversa,la tradició poètica balear -respecte a la qual representa també un cert trencament, que servirà de bandera a generacions posteriors, el barroquisme, el neopopularisme, la poesia pura, l’avantguara i lageneració del 27.








L’acostament a la poesia pura


La poesia pura és un terme utilitzat en la història i crítica literària per designar una estètica literària dins la poètica. Es conjuga amb un afany de transmetre l’experiència personal l’origen del concepte d’art pur i la seva extensió a les lletres.

La poesia pura es caracteritza per l’’exaltació de l’estètica literària,l’ús abundant de figures retòriques i per ser una poesia sofisticada, exigent, hermètica i independent.

Les obres més destacades de la poesia pura va a ser posada en practica per: Bartomeu Rosselló-Pòrcel en la seva obra Imitació del foc entre altres autors.

Ell representa a Catalunya la consumació de la poesia pura.




























Els instantscrepusculars

Durant els anys en què cursa estudis a Barcelona, Rosselló-Pòrcel té ocasió de situar-se en l’ambient cultural sorgit de la Segona República, i també de participar en els moviments socials i polítics del moment. Allà pren contacte amb Carles Riba, que per a ell serà sempre una referència intel·lectual indefugible. Ja a Madrid, s’acostarà personalment als poetes del grup del 27, a qui hallegit amb profit a la seva etapa de formació. Aquestes influències, i la del substrat més íntim que prové de l’Escola Mallorquina , donaran com a resultat la seva poesia.

L'any 1933 es produeix un esdeveniment d'enorme pes en el decantament de la seva personalitat: el creuer pel mediterrani organitzat per la Universitat Autònoma durant 47 dies al costat de nombrosos estudiants catalans i...