Basílica De Sant Pere Del Vaticà

La basílica de Sant Pere del Vaticà
La basílica de Sant Pere, situada a la riba del riu Tíber, dins del territori de l’Estat Vaticà, és la més gran de les quatre basíliques majors de Roma,construïda entre els segles XVI i XVII.

El papa Juli II, va encarregar a Donato Bramente, al 1506, el projecte de la nova basílica se Sant Pere del Vaticà. Aquest, va projectar una planta central, de creugrega en un quadrat, amb absis semicirculars als quatre braços i una cúpula central. Les proporcions tan grans van determinar que les obres es realitzessin amb lentitud, fins que aquest va morir. RafaelSanzio va ser l’encarregat de continuar l’obra. Ell, va rectificar parts del projecte, va incloure a la capçalera, l’estructura del projecte de Bramante

Planta central, de creu grega, dissenyadaper Bramante
Edifici basilical dissenyat per Rafael que inclou a la
capçalera l’estructura del projecte original de Bramante

Altres arquitectes van continuar amb laobra com Peruzzi i Sangallo. Però Miquel Àngel, va ser qui va fer la traça definitiva de la cúpula. El gran desenvolupament del tambor li dóna una sensació de verticalitat. Destaca l’articulacióexterior dels elements estructurals: pilastres amb columnes aparellades al tambor, que es continuen als nervis de la cúpula i finalment amb columnetes a la llanterna. A l’interior, els quatre enormes pilarsarticulats per pilastres d’ordre corinti, la nítida corba de les petxines i la semiesfera de la cúpula creen un espai magnífic.

L’aspecte final de la basílica, es degut a l’arquitecte CarloMadero, que va afegir-hi el cos longitudinal, que ho converteix en una planta basilical. Va afegir tres trams a la nau major per convertir en una planta de creu llatina el disseny original de creu grega. Lalongitud de la nau, va distorsionar la perspectiva de la cúpula vista des de la plaça.

Planta basilical de Sant Pere dissenyada per Carlo Madero

L’altra gran aportació de Madero a la...